Finalment han passat dos mesos des de que varem arribar a Cartagena de Indias. Colombia era un destí que no estava dins la nostra fulla de ruta. Això és la grandesa del nostre viatge, la improvització, el vent ens porta com una fulla.
Colombia se’ns ha quedat gran, molt gran, hem visitat més del que ens pensàvem, però ens hem deixat de visitar encara més coses. Des del nord, quasi tocant a la punta més occidental, fins a una de les zones més aïllades al sud oriental. Un país de contrastos i on hem tingut l’oportunitat de estar a la costa, a les valls, a muntanyes altes i fredes, a muntanyes mitjanes, més càlides però rabioses de pol·lució, i finalment a la selva. Moltes temperatures, molts accents, moltes receptes, molts animals i plantes, moltes cultures, moltes bogeries, moltes grandeses...
Un tòpic i una manipulació la informació que reflexa Colòmbia fora de les seves fronteres. Si és cert que hi ha zones conflictives i encara ara molt receptives a la violència, però és això, zones recloses i força controlades. Nosaltres en cap moment ens hem sentit temorosos, tot al contrari, sense anar sobrats i confiats, la nostra estada fins a dia d’avui ha estat tot un èxit.
Ens quedem amb lo millor de Colòmbia, el millor que nosaltres hem pogut viure, i esperem de reviure en una altra ocasió: Amazones, arepas, Villa de Leyva, Família Chitiva, Chingaza, salsa, Cóndor, pan de bono, delfí rosat, patacones (plàtan verd fregit i aplastat), Cartagena de Indias, sancocho (sopa a base de tubercles, carn i verdures), paisas (denominació dels habitants de la zona d’Antioquia), bocadillo, chevere (molt bé), monos, chimba (una passada), deli, colibrís, ajiaco (sopa amb panís i plàtan) , Montserrate (muntanya on hi ha un monestir i una verge negra, la Moreneta), zapote (fruta exquisida similar al mango), Ticuna, ají (salsa picant), pirarucú (peix amazònic considerat el més gran d’aigua dolça), peques (canoes amb un petit motor), ceiba (arbre gegant), bejuco (lianes), coca, Jaguar ...
Un no acabar de paraules, i com diuen el colombians, “el único peligro es que te quieras quedar”, serà que tenen raó?
Un petonàs ple d’amor!
e&e
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada