Feliç solstici d'hivern

Una abraçada enorme i molt amor, e&e

10 metres

Puerto Viejo no brilla per a la seva activitat lúdico-cultural, però si que brilla i molt per la seva fauna i flora, una activitat rebossant i més desprès de molts dies de pluja. Així que quan el temps ho va permetre, el qual va ser abans d'ahir, vam aprofitar i decidir de fer una altra ruta nocturna dins el Parc Nacional de Manzanillo. Un privilegi ja que és una zona molt verge, i a més és gratuït, cosa molt inòspita a Costa Rica.
De nou es reunien les millors condicions per aventurar-nos dins la frondosa i fosca selva: sense lluna, tot molt humit per les pluges dels dies anteriors, i moltes ganes de veure BITXOS!!!
L'aventura la varem iniciar 6 intrèpits el dilluns a les 18h, i la primera sorpresa va ser just en arribar a Manzanillo el qual per accedir al camí principal s'ha de creuar un riu (petitet), i vet aquí que en ploure tant el riu estava crescudet ... i per a més Inri varem veure un caimà vora la zona on havíem de creuar!
La divina sort va ser que just en aquell moment hi havia dos locals a l'altre costat amb una barca i ens varen recollir per creuar-nos (uns 10 metres d'amplada per sort). Els molt amables senyors ens varen dir que a la tornada no hi serien, però per reconfortar-nos ens van dir que si creuàvem just per la zona on s'unia el mar amb el riu, allí el nivell seria molt baix i no hi hauria cap mena de problema. Així que ja veuríem a la tornada com aniria la cosa. Mmmmm
Ens col·loquem els frontals, fem silenci, els cors comencen a accelerar-se les pupil·les es dilaten i el Robi obre la marxa. Som-hi!!
Espectadors dins la penumbra d'una selva enigmàtica i plena d'animals, plena de sorolls desconeguts i el teatre comença en veure la primera serp.
Per a fer-vos una idea, era prima com un bolígraf però molt llargueruda, tota ella embolicada sobre si mateix en un fulla.

El Robi la va agafar ja que ens va dir que no era verinosa, i ens varem deleitar una força estona observant de ben a prop la preciosa bestiola.
Seguim, i ara li toca el torn amb aquest bitxo, que a primer cop d'ull NO sabíem el que era.

Ja ho heu deduït? doncs és una espècie d'oruga. Gordo com una mala cosa i amb un cap descomunal. A la següent foto podreu veure com el seu cap te forma i colors adoptats com si d'una serp es tractés. Però també podria passar per un peix, veritat?

El mimetisme de molts animals es tant increïble que fa esgarrifor. En una selva com aquesta arriba a haver-hi tants animals i plantes, i aquests arriben a tenir tants depredadors, que la seva supervivència és la de lluitar fins a l'extrem per a poder tenir els millors camuflatges possibles.
Una taràntula, més insectes, ratpenats, sons totalment desconeguts, sons a dia d'avui molt coneguts, granotes, i una altra serp. Aquest cop la serp que duia el Robi.
Aquesta part no us l'havíem comentat però el Robi tenia una serp a casa el qual es va trobar i va decidir d'alliberar-la aquest dia, així que una BOA estava apunt de reprendre contacte amb la seva vida selvàtica. Preciós exemplar a continuació!!

Alliberament d'una Boa

I de nou una altra serp, aquesta divagant enmig de la foscor en busca d'alguna presa despistada..però el depredador va ser caçat un momentet per a convertir-se per alguns minuts en un exemplar fotografiat i per il·lustrar els nostres àlbums de fotos! Un pel egoista per la nostra part la veritat, però sense cap ànim de molestar i estressar a cap animal. Aquesta però era una serp vista per primer cop per al mestre Robi, i per tant nosaltres no en tenim ni idea de quina espècie és, així que us animem a que en feu recerca i ens envieu les vostres opinions.

Ja és hora de tornar, han passat més de dos hores i la cosa ha anat tant bé que ja estem empatxats de tant animal salvatge. Però l'aventura ens tenia preparada una última sorpresa, i un pel desagradable la veritat. En un tronc d'un arbre, hi havia postes d'aquests tipus d'insecte, el qual tampoc no tenim ni idea del tipus d'animal que pot arribar a ser.. Us deixem amb l'imatge i jutgeu vosaltres mateixos:

Ara tocava pensar en com creuaríem el riu, un pel crescut, baixant amb força per les pluges dels últims dies i sobretot perquè hi havia la presència d'un caimà! Potser famolenc....però val a dir, a favor i sort nostra que els caimans, a banda de que aquest era un exemplar petit, no solen atacar a preses tant grans, al contrari solen ser força porucs. Amb tot i això no fa gaire gracia creuar un riu d'aquests!
Doncs res, si que era veritat que l'aigua del mar havia retrocedit, i el riu baixava amb menys força, però l'aigua ens arribava fins als genolls, i amb unes llumetes de frontal que encara feia la travessia més espectacular. 10 metres de distància que ens va permetre mullar-nos fins al coneixement, però els 10 metres més exitants que us pugueu imaginar.. al final però, va resultar ser molt divertit. El Dan, un amic holandès pretenia creuar el riu amb aquestes condicions, jijiji i amb una llanterna a les mans!

Però al final va acabar moll com tots!

I res, quedava l'última part de l'aventura, celebrar el nostre triomf tot brindant amb unes cerveses super fresques i fent-nos la imprescindible foto de grup!

Neus, e&e, Maria, Dan, Robi

Un cop més feliços de les nostres troballes.
Gràcies per seguir-nos.
Molt amor
e&e

Més visites estimades

Podem dir-vos que ens considerem molt afortunats, ja que amics i familiars molt estimats ens venen a visitar des de molt lluny, i ara és el torn de la Neus. Durant uns dies estarem compartint el nostre espai i la nostra aventura amb ella al nostre estimat Puerto Viejo.

Aquests dies com ja us hem fet saber estem immersos en l'estació plujosa i encara a dia d'avui no ens vol donar treva, i per aquesta raó estem amb ganes d'experimentar amb la cuina. Aquest cop és el torn del formatge.

La Neus ens ha donat la idea de fer-ne de forma casolana, i entre els uns i els altres hem aportat idees d'espècies i altres ingredients per a fer-ho més gustós i impressionant.

Així doncs avui hem pogut degustar un formatge cremós fet amb els següents ingredients:

- Iogurt

- Suc de llimona natural

- Sal

- Alls tendres

- Ceba

- Espècies (al gust)

La preparació és ben senzilla. Adjuntar tots els ingredients, remanar-ho bé, i posar-ho en un drap de tela fi el qual pugui escorre bé el líquid del iogurt. Penjar el drap i deixar-ho unes quantes hores. Nosaltres ho varem fer ahir la nit i avui al matí ja teniem el formatge llest. Fàcil i simplement boníssim!

Val a dir que no te res a veure amb els formatges cremosos que hi ha avui en dia al mercat. Realment exquisit,  i avui ho adjuntarem a unes verdures i una carn per a fer burritos.

Sapigueu de demà en provarem un altre fet amb els mateixos ingredients més pepino. 

Si teniu alguna suggerència ja sabeu.

 l'últim pas, posar-ho en un drap (net, jejeje) i penjar-ho perquè s'escorri.

 Podem assegurar que la Neus ha vingut amb ganes de cuinar!

Així de cremoset queda el formatget!

Una abraçada enorme per a tots vosaltres.

Molt amor

e&e

Pastetes de Nadal tropicals

Ja que no assimilem prou bé que aquí s'acosten les festes nadalenques hem optat per ambientar-nos fent pastetes de Nadal.
Així que avui al ser un dia gris i plujós que millor manera per aprofitar-lo que passant cuinant-lo.
Hipopòtams, elefants, estrelles i corets, aquests seran els nostres protagonistes més dolços i gustosos i perquè no, potser aniran a parar a mans de qualsevol curiós, intrèpit i amb bon gust per la reposteria!
Si en voleu ja sabeu on trobar-nos!

Els cataliticos – primera trobada amb familiars!

Mira si hi ha dies a l’any que en tres dies de diferència tenim dos visites de cop. Per una banda al Marc i a la Núria, el qual ja us vam parlar al post anterior, i per l’altra al tiet Alfonso i a la tieta Ramona. Encantats de tenir-los tots entre nosaltres ens decidim d’iniciar l’aventura amb els tiets, i més tard els camins es creuarien amb la resta de companys.

La primera parada és Manuel Antonio, poble al sud oest de Costa Rica i amb un potencial turístic força important. Platges imponents, un parc nacional i centenars de restaurants i allotjaments per triar!!!

El caliu de tenir els familiars en aquestes contrades no te preu, i més amb les intencions que portaven... no us diem més que pel mig hi havia (encara hi és), una paellera, arròs bomba i OLI d’oliva! Sí, si, ho heu llegit bé, una paellera com deu mana estava apunt de preparar-se a mans d’un gran especialista... al final però van canviar les tornes, i el paellero va passar al pla de supervisor, essent l’Enric el xef d’aquells dies.

 Tito Alfonso i Enric (amb l'ingredient especial de les paelles)

La super paella de marisc (us prometem que sota les gambes hi ha arrós)

De mentres les dones de la casa observaven, es posaven al dia de les noticies de casa, gaudien de l’espectacle culinari, etc.

Al final vam gaudir i no sabeu com d’una paella d’arrós, una paella de marisc, i uns super canalons (la bechamel va ser cosa de les dones eh?!! ;-P)

I totes aquestes obres d’art culinàries acompanyades per la beguda estrella: el CAVA. Mmmm, no es podia demanar res més.

Amb tot això heu de saber que va sorgir la idea de crear una petita empresa dedicada a la confecció de paelles per vendre les racions als carrer o bé en restaurants, i la vam batejar com “La Cigala del Tito Alfonso” (especialitats amb paelles). Va ser genial.

Entre mitges vam gaudir de nou amb la companyia del Marc, la Núria, la Clara i la Cèline. Tots junts vam poder crear uns dies màgics i inoblidables. (Gràcies a tots per dedicar-nos aquests moments de felicitat).

La ruta continua quan decidim de desplaçar-nos uns quants quilòmetres més amunt, exactament a Monteverde, una regió de muntanya però amb un encant tropical. Allí vam visitar el poble, el jardí dels colibrís, un mariposario, i lo millor, unes estones de dolços increïbles (cappuccinos i pastissos artesans exquisits!!)

El temps però no ens va acompanyar gaire, i per aquesta raó vam decidir de marxar a Puerto Viejo. A banda de que ens feia molta il·lusió de que els tiets poguessin veure “casa nostra”, és del tot cert que Puerto te una màgia que s’ha de respirar, almenys un dia ... dit i fet, es van quedar captivats amb la zona.

A Puerto Viejo ens vam retrobar de nou amb el Marc, la Núria i la Cèline .. i va ser allí on vam despedir entre llàgrimes als tiets.

I dies desprès als amics ....

Mil gràcies a tots, hem estat molt contents d’estar amb vosaltres, i de poder rebre tant de carinyo i amor. Sou genials.

Happy family!!

Molt amor per a tots

e&e

Tortuguero i la nostra primera visita

La màgia del viatge reapareix inesperadament amb la nostra visita a Tortuguero, i val a dir que en part gràcies a la nova companyia.

En Marc i la Núria oficialment són els nostres primers amics i contactes catalans el qual hem pogut abraçar.

Desprès de vora tres mesos lluny de casa, ens copsa la realitat de nou en trobar-nos amb la nostra gent, amb una alegria infinita, però amb una sensació molt estranya ja que tens visites en un ambient que no és el teu, però a la vegada una mica ja si. I aquest còctel d'emocions és difícil d'explicar, però és meravellós.

I ja us podeu imaginar la màgia de tot plegat. El resultat van ser 2 dies intensos i purament energètics a un parc molt turístic, però fins ara dels més espectaculars del país: Tortuguero.

Desprès d'un llarg viatge, arribem a l'hostal del poble, i allí intentem planejar la nostra excursió de l'endemà, el qual en principi teníem molt clar que faríem, el que no teníem gaire definit era amb qui el fariem, si amb el de 15 $, 4 hores de ruta però sense guia oficial, o amb el de 15 $ però només 3 hores però si amb guia oficial, o 40 $ amb guia oficial matí i tarda? ...

Per si de cas, els precavuts de l'expedició, o també ho podem traduir a la més cagada del grup, proposa de fer-ho amb guia oficial, ja que si es dona el cas d'algun incident, almenys hi hauria constància de que estem perduts en un canal de tortuguero, o bé a la panxa d'un cocodril, o d'algun jaguar, o ves a saber el que! (ei és una manera de dir-ho, no en feu un gra massa d'aquest comentari eh?¿)

Doncs això que al final a les 5.30 del matí tornàvem a estar ben actius i preparats per començar l'aventura de 3 hores i amb el nostre guia oficial per dins el parc nacional, però amb kayak.. i mira tu si va valer la pena que  possiblement sigui un dels llocs més fascinants que hem vist fins ara.

Transport sostenible, capelines en ma perquè en qualsevol moment ens havia de caure una de bona, companyia immillorable i tocats per la ma de la deessa Gallo Pinto (aquesta història encara no la sabeu, però l'Enric s'ha convertit des de que estem a Costa Rica, ara totalment creient, i amb una fe cega amb aquesta deessa. Desprès d'esmorzar molts dies Gallo Pinto, un plat típic "tico" el qual consisteix d'ingredients totalment innovadors com ara arròs, frijoles i truita, amb un sofregit de ceba i pebrot vermell. Doncs l'energia d'aquests aliments feia que per una raó desconeguda sempre que menjàvem aquest plat, tinguéssim una sort fora de lo normal a la hora de veure ocells i altres animals.. i així va ser com l'Enric es va tornar creient i ara venera a Gallo Pinto o més ven dit, berena Gallo Pinto per veure pajaritos!!)

Doncs res que ens hem desviat de la història.. resumint:

- Monos aranya (una troballa molt important ja que és una espècie complicada de veure a CR)

- Ocells que encara no havíem vist (a continuació les fotos)

- Uns paisatges de caure la boca a terra (paisatges de documental... ni al National Geographic tu!!)

Com pot ser, que una gama infinita de verds, una varietat extrema de vegetació i un encís especial a tot el nostre entorn puguin remoure sentiments d'una vitalitat que no hi ha paraules per explicar? Adjuntem algunes imatges per a que us pugueu fer una idea del que les nostres retines capten en micro moments. És tant especial tot plegat, així que vosaltres mateixos podeu jutjar.

Gràcies per acompanyar-nos i seguir-nos.

Molt amor i alegria, e&e

Mono aranya (Ateles geoffroyi)

Garza Tigre (Tigrisoma mexicanum)

Garza Nocturna o Sabacú (Nyctanassa violacea)

Curassow - (Crax rubra)

Caiman

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Inici d'una bona tromba d'aigua

Aventurera - Núria

Aventurer - Marcos

A la selva, de nit, ningú dorm!

Al carib, arribades les 6 de la tarda hi ha dos opcions: la primera i més recurrent és la de seure amb els amics, cerveseta en mà i de xerrera fins que entra la son. I la segona és perdre's per la tenebrosa foscor de la nit selvàtica en busca dels monstres que hi regnen.
Per suposat, avui us expliquem l'aventureta que varem protagonitzar 5 indòmits inconscients per la salvatge selva de Manzanillo.
El grup era format per un expert "Cocodrilo Dundee" britànic (Roby), una jove Tica enamorada de les tradicións espanyoles i ballarina de flamenc (Daniela), un Holandès que es mou i vesteix igual a la selva que a les discoteques de Lloret (Dan) i els vostres protagonistes diaris (Eva i Enric).
Després dels 20 minuts de trajecte en taxi i mullar-nos els peus fins els turmells per a creuar un riu, varem començar a caminar pel bosc guiats únicament per la llum de les nostres llanternes, ja que la lluna sàviament, va decidir no acompanyar-nos en aquella perillosa incursió.
Poc a poc aquell frenètic moviment de llums varen anar descobrint alguns dels ulls que brillant, ens miraven des de la penombra.
Unes estrambotiques granotes que amb els seus tarannàs d'innocència només feien que incrementar la nostre sensació d'un perill imminent. I així va ser......

Oophaga pumilio (creiem)

Gripau neotropical gegant (Rhinella marina)

(?)

Jo crec, que totes aquelles aparicions, solsament engendraven preguntes... (Si hi ha tantes granotes...algú hi haurà que se les mengi, no?). És en aquest moment en que l'Eva enfundant-se el barret d'antics exploradors encapçalava la imprudent comitiva. No va trigar gaire en adonar-se que en el sinuós camí, les fulles escudaven una senèfa de colors vius que anunciaven una bellesa tòxica.

-Hey!!!! Chicos, aquí hay una serpiente!!! 

A mesura que els nostres ulls s'acostumaven a la tènue llum, una senèfa de colors llampants que mica en mica ens anava hipnotitzant com un suau lliscar de nenúfers damunt l'aigua.

Serp de corall (Micrurus sp.)

Tan verinosa com bella, aquell ofidi es mostrava abstret davant la nostra presencia en aquells, els seus dominis.

Després d'enlluernar-nos amb aquell barbitúric sobrenatural, amb aires de senyoreta aburgesada va desfilar fins a perdre's en mig d'aquella laberíntica fullaraca. 

Aquella experiència ens havia fet dilatar les pupil·les i ara veiem millor en la foscor, així que com qui es distreu        amb un documental del National Geographic les demés bestioles que pretenien disimular amb les seves mimètiques pells apareixien al nostre pas. 

 No sabem de quin insecte es tracte, però...Quines antenes!!!!!!

Leptodactylus pentadacthylus (Rana Toro) 

Taràntula

Formiga Bala (Paraponera clavata) us adjuntem la definició de la wikipedia perquè us feu una idea.

<<Wikipedia: araponera (del griego ponerina, "dolor") es un género de hormigas compuesto por una sola especie, Paraponera clavata, conocida vulgarmente como hormiga isula u hormiga bala en la Amazonía Peruana, como folofa en Panamá, bachaco 24 en Venezuela y como yanabe o conga en Colombia. Su nombre común proviene de potente y poderosa picadura, mayor que la de cualquier otro Hymenoptera, a la que comparan con ser disparados con una bala. En algunas zonas también se la conoce como hormiga 24 horas por las 24 horas de dolor tras una picadura.>>

Amb els ulls cansats i els cors satisfets, la nostre aventura arribava al seu final. El grup irradiava alegria que jo crec que era una manifestació més de la tensió acumulada. Sentiem, un cop més, que la natura ens havia permès conèixer de prop un troçet més de la infinitat de coses que atresora.

I per un moment, quan ens disposàvem a abandonar la selva, varem poder veure que la natura ens tornava el somriure.

Granota mexicana dels arbres (Smilisca baudinii) 

Només calia acabar la jornada, amb lo millor de la primera opció, cerveseta i xerrar amb els amics.

Eva, Dan, Daniela, Roby, Enric

e&e

" Verdures a la caribenya"

Ingredients:
- Papa dulce (varietat de patata més dolça que la nostra)
- Patata
- Brecol
- Col i flor
- Ceba
- Yuca
- Pastanaga
- Llet de coco
- Crema de llet
- Formatge fresc
- Espècies (les que vulgueu)

Un plat molt senzill de prepara, sa, i molt saborós.
Per un costat es fan les verdures al vapor, i per un altre es prepara la salsa que vindria a ser la crema de llet, barrejat amb la llet de coco. Es poden tirar les espècies que vulgueu, però una mica de pebre negre s'hi escau molt bé.
Un cop està feta la salsa, es tira damunt de les verdures i es deixa una mica perquè es marinin i agafin més gust.
Un cop servit al plat, es pot guarnir amb tires de formatge fresc.

Bon profit

Amb les grans persones que ens anem trobant pel camí compartim moltes experiències, i tot és molt més intens, pel que una persona coneguda amb un o dos dies passa a convertir-se amb una amistat molt especial.
Hem compartit grans debats, comilones, música, pelis, documentals, somriures, llibres, moments de silenci, moments de diversió... i a nosaltres ens ve molt de gust de poder compartir moments com aquests amb vosaltres, així que a partir d'avui encetem un altre apartat al blog "Tocant la Fibra", on citarem títols de cançons, algunes pel·lícules, o altres temes d'interès.
Volem inaugurar el nou apartat amb un documental força cru, però que realment val molt la pena.
Tracta de la matança de dofins que hi ha al Japó i de la manera extrema indiscriminada que tenen de fer-ho.
El títol és "The Cove", ho podeu veure a través de youtube (està subtitulat en castellà), o descarregant-la.

salut e&e

Una d'ocellets ... ja era hora no??

Si per alguna cosa es caracteritzen països com els de centre i sud amèrica, és per la seva gran biodiversitat, i matitzant més, per la seva avifauna.
Una font d'ingressos prou important d'aquests països ve donada pels birdwatchers, els quals es munten unes rutes molt específiques per veure una gran quantitat d'aus en un temps record, i per tant solen ser molt exigents amb el tipus de serveis com els allotjaments, la restauració, els transports, etc...
A diferència d'ells nosaltres també som molt exigents amb tot aquests tipus de serveis, busquem allotjaments super barats, si podem cuinar-nos nosaltres no anem de restaurant..i en lloc de taxis o serveis especials de transport, preferim anar en bus autòcton, o sigui d'aquests que saps que tens una ruta-aventura asegurada (busos on no hi cap ni una agulla, la música a tope com si fossim en una disco, esquerdes al terra el qual pots veure la mateixa carretera, seients que millor no seuret, alcohòlics sobant i recolzant el cap sobre les nostres espatlles ... mmmm, interminables anècdotes. Així que aquí rau la diferència dels birdwatchers (anglesos i americans JUBILATS i amb molta $$$$), amb els aficionats als ocells (catalans, jovenots i amb un pressupost limitat ;$).

Però estem super orgullosos de la nostra aventura i de com ens estem espavilant per veure un percentatge dels ocells que hi ha per aquestes contrades.
Per a fer-vos una idea, Costa Rica ronda les 840 espècies de aus; Panamà sobre les 950 espècies; Bolívia, és un dels països del món amb un percentatge més alt.. més de 1.000 espècies d'aus diferents! buah, impressionant aquest número, no?
Doncs nosaltres entre Costa Rica i Panamà hem pogut observar sobre les 200 espècies, i creiem que no està gens malament. Val a dir que hem vist més aus però no les hem pogut identificar.
Però encara ens queden uns quants mesos per aquí així que ja us anirem informant de la nostra evolució en l'observació d'aus.
Podeu veure algunes de les fotos d'aus que tenim .. d'altres només les tenim retratades a les nostres retines, i aquestes "obvio" (com diuen aquí), no us les podem ensenyar.

Desitgem que us agradin, molt amor per tots, e&e

                                              Empidonax flavescens (Monteverde)

                                            Campylorhynchus rufinucha (Tamarindo)

                                                Buteo magnirostris (Tamarindo)

                                             Tringa semipalmata (Tamarindo)

                                                Herpethotheres cachinnans (Palo Verde)

                               Turdus grayi -Yigüirro (au nacional de Costa Rica) - (San José)

                                             Icterus prosthemelas (Puerto Viejo)

                                          Ramphocelus passerinii - "Sargento" (Puerto Viejo)

                                          Numenius hudsonicus (Puerto Viejo)

                                            Buteogallus anthracinus (Manzanillo - Gandoca)

                                           Thalasseus maximus (Panamà - Bocas del Toro)

                                    Pelicanus occidentalis (Ciutat de Panamà - Canal de Panamà)

                                             Ceryle torquatus (El Arenal - Llac Arenal)

                                               Dendroica petechia. (Gràcies Marc i Sergi)

                                           Ortalis cinereiceps "Chachalaca" (La Fortuna)

                                          Ramphocelus d. dimidiatus (Panamà - Boquete)