divendres, 25 de novembre de 2011

Tortuguero i la nostra primera visita


La màgia del viatge reapareix inesperadament amb la nostra visita a Tortuguero, i val a dir que en part gràcies a la nova companyia.
En Marc i la Núria oficialment són els nostres primers amics i contactes catalans el qual hem pogut abraçar.
Desprès de vora tres mesos lluny de casa, ens copsa la realitat de nou en trobar-nos amb la nostra gent, amb una alegria infinita, però amb una sensació molt estranya ja que tens visites en un ambient que no és el teu, però a la vegada una mica ja si. I aquest còctel d'emocions és difícil d'explicar, però és meravellós.
I ja us podeu imaginar la màgia de tot plegat. El resultat van ser 2 dies intensos i purament energètics a un parc molt turístic, però fins ara dels més espectaculars del país: Tortuguero.
Desprès d'un llarg viatge, arribem a l'hostal del poble, i allí intentem planejar la nostra excursió de l'endemà, el qual en principi teníem molt clar que faríem, el que no teníem gaire definit era amb qui el fariem, si amb el de 15 $, 4 hores de ruta però sense guia oficial, o amb el de 15 $ però només 3 hores però si amb guia oficial, o 40 $ amb guia oficial matí i tarda? ...
Per si de cas, els precavuts de l'expedició, o també ho podem traduir a la més cagada del grup, proposa de fer-ho amb guia oficial, ja que si es dona el cas d'algun incident, almenys hi hauria constància de que estem perduts en un canal de tortuguero, o bé a la panxa d'un cocodril, o d'algun jaguar, o ves a saber el que! (ei és una manera de dir-ho, no en feu un gra massa d'aquest comentari eh?¿)
Doncs això que al final a les 5.30 del matí tornàvem a estar ben actius i preparats per començar l'aventura de 3 hores i amb el nostre guia oficial per dins el parc nacional, però amb kayak.. i mira tu si va valer la pena que  possiblement sigui un dels llocs més fascinants que hem vist fins ara.
Transport sostenible, capelines en ma perquè en qualsevol moment ens havia de caure una de bona, companyia immillorable i tocats per la ma de la deessa Gallo Pinto (aquesta història encara no la sabeu, però l'Enric s'ha convertit des de que estem a Costa Rica, ara totalment creient, i amb una fe cega amb aquesta deessa. Desprès d'esmorzar molts dies Gallo Pinto, un plat típic "tico" el qual consisteix d'ingredients totalment innovadors com ara arròs, frijoles i truita, amb un sofregit de ceba i pebrot vermell. Doncs l'energia d'aquests aliments feia que per una raó desconeguda sempre que menjàvem aquest plat, tinguéssim una sort fora de lo normal a la hora de veure ocells i altres animals.. i així va ser com l'Enric es va tornar creient i ara venera a Gallo Pinto o més ven dit, berena Gallo Pinto per veure pajaritos!!)
Doncs res que ens hem desviat de la història.. resumint:
- Monos aranya (una troballa molt important ja que és una espècie complicada de veure a CR)
- Ocells que encara no havíem vist (a continuació les fotos)
- Uns paisatges de caure la boca a terra (paisatges de documental... ni al National Geographic tu!!)

Com pot ser, que una gama infinita de verds, una varietat extrema de vegetació i un encís especial a tot el nostre entorn puguin remoure sentiments d'una vitalitat que no hi ha paraules per explicar? Adjuntem algunes imatges per a que us pugueu fer una idea del que les nostres retines capten en micro moments. És tant especial tot plegat, així que vosaltres mateixos podeu jutjar.

Gràcies per acompanyar-nos i seguir-nos.
Molt amor i alegria, e&e




Mono aranya (Ateles geoffroyi)
Garza Tigre (Tigrisoma mexicanum)
Garza Nocturna o Sabacú (Nyctanassa violacea)
Curassow - (Crax rubra)

Caiman

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Inici d'una bona tromba d'aigua

Aventurera - Núria

Aventurer - Marcos

diumenge, 20 de novembre de 2011

A la selva, de nit, ningú dorm!

Al carib, arribades les 6 de la tarda hi ha dos opcions: la primera i més recurrent és la de seure amb els amics, cerveseta en mà i de xerrera fins que entra la son. I la segona és perdre's per la tenebrosa foscor de la nit selvàtica en busca dels monstres que hi regnen.
Per suposat, avui us expliquem l'aventureta que varem protagonitzar 5 indòmits inconscients per la salvatge selva de Manzanillo.
El grup era format per un expert "Cocodrilo Dundee" britànic (Roby), una jove Tica enamorada de les tradicións espanyoles i ballarina de flamenc (Daniela), un Holandès que es mou i vesteix igual a la selva que a les discoteques de Lloret (Dan) i els vostres protagonistes diaris (Eva i Enric).
Després dels 20 minuts de trajecte en taxi i mullar-nos els peus fins els turmells per a creuar un riu, varem començar a caminar pel bosc guiats únicament per la llum de les nostres llanternes, ja que la lluna sàviament, va decidir no acompanyar-nos en aquella perillosa incursió.
Poc a poc aquell frenètic moviment de llums varen anar descobrint alguns dels ulls que brillant, ens miraven des de la penombra.
Unes estrambotiques granotes que amb els seus tarannàs d'innocència només feien que incrementar la nostre sensació d'un perill imminent. I així va ser......

Oophaga pumilio (creiem)
Gripau neotropical gegant (Rhinella marina)
(?)

Jo crec, que totes aquelles aparicions, solsament engendraven preguntes... (Si hi ha tantes granotes...algú hi haurà que se les mengi, no?). És en aquest moment en que l'Eva enfundant-se el barret d'antics exploradors encapçalava la imprudent comitiva. No va trigar gaire en adonar-se que en el sinuós camí, les fulles escudaven una senèfa de colors vius que anunciaven una bellesa tòxica.
-Hey!!!! Chicos, aquí hay una serpiente!!! 
A mesura que els nostres ulls s'acostumaven a la tènue llum, una senèfa de colors llampants que mica en mica ens anava hipnotitzant com un suau lliscar de nenúfers damunt l'aigua.

Serp de corall (Micrurus sp.)

Tan verinosa com bella, aquell ofidi es mostrava abstret davant la nostra presencia en aquells, els seus dominis.
Després d'enlluernar-nos amb aquell barbitúric sobrenatural, amb aires de senyoreta aburgesada va desfilar fins a perdre's en mig d'aquella laberíntica fullaraca. 
Aquella experiència ens havia fet dilatar les pupil·les i ara veiem millor en la foscor, així que com qui es distreu        amb un documental del National Geographic les demés bestioles que pretenien disimular amb les seves mimètiques pells apareixien al nostre pas. 

 No sabem de quin insecte es tracte, però...Quines antenes!!!!!!
Leptodactylus pentadacthylus (Rana Toro) 
Taràntula
Formiga Bala (Paraponera clavata) us adjuntem la definició de la wikipedia perquè us feu una idea.

<<Wikipedia: araponera (del griego ponerina, "dolor") es un género de hormigas compuesto por una sola especieParaponera clavata, conocida vulgarmente como hormiga isula u hormiga bala en la Amazonía Peruana, como folofa en Panamábachaco 24 en Venezuela y como yanabe o conga en Colombia. Su nombre común proviene de potente y poderosa picadura, mayor que la de cualquier otro Hymenoptera, a la que comparan con ser disparados con una bala. En algunas zonas también se la conoce como hormiga 24 horas por las 24 horas de dolor tras una picadura.>>

Amb els ulls cansats i els cors satisfets, la nostre aventura arribava al seu final. El grup irradiava alegria que jo crec que era una manifestació més de la tensió acumulada. Sentiem, un cop més, que la natura ens havia permès conèixer de prop un troçet més de la infinitat de coses que atresora.
I per un moment, quan ens disposàvem a abandonar la selva, varem poder veure que la natura ens tornava el somriure.


Granota mexicana dels arbres (Smilisca baudinii

Només calia acabar la jornada, amb lo millor de la primera opció, cerveseta i xerrar amb els amics.

Eva, Dan, Daniela, Roby, Enric

e&e