Obro l'ordinador per disposar-me a escriure al blog, aquest cop és diferent, per primer cop la cadira mes familiar, l'olor també. L'Eva no ronda per aquí i això si s'hem fa estrany.
Giro la mirada a la meva esquerra, un xiprer ha substituït les palmeres. El balcó que m'acompanya per la dreta està ple d'heures i una tanca de bruc l'abriga, en un racó una petita falguera em transporta uns segons a les selves primàries de Monte Verde on semblava que nosaltres ens haguéssim encongit i passegéssim pel jardí d'algun ogre de conte.
El repicar de la bateria fa que m'adoni de que sense voler-ho he canviat, feia temps que no escoltava aquesta cançó, el meu ànim és diferent. Els ritmes sincopats del reggae i el calypso ara són sorolls elèctrics creats per ordinador.
El soroll de les tangàres, colibrís i tucans ara són vespínos, autobusos i cotxes irrespectuosos.
El temps primaveral em respecte i m'ajuda a que el xoc no sigui tan violent.
En el temps que em sigut fora he sentit nostàlgia de la ciutat que em va veure créixer, he explicat les meravelles gaudinianes i i les gastronomies mil·lenàries i variades a tots aquells que no l'han visitada mai; ara m'adono que l'arquitectura boscosa i el poder endolcir el paladar amb una fruita tropical són coses que enyoraré d'igual manera.
Necessito fer coses noves, el ritme que imprimeix en el dia a dia un viatge com aquest, comporta que les coses més quotidianes es transformen en reptes. No vull caure en una rutina.
Per altre cantó tot te la seva cara bona, aquests 2 dies han sigut ple de sorpreses al vells amics, de plors, somriures i infinitat d'emocions.
Per a tots aquells que ja em vist: Ens n'alegrem molt...ja ho sabeu. I per a tots aquells que encara no em tingut el plaer..... venim a per vosaltres!!!! jejejeje
Des d'aquí vull agraïr infinitament els que ens heu seguit en aquesta aventura, que sapigueu que també en formeu part.
MOLTES GRÀCIES TOCANERUS!!!!
e&e
