Tatü

14 dies han passat ja desprès de la nostra arribada per primer cop a l’Amazones colombià.

14 dies el qual ens hem impregnat d’una essència única, el qual molts anomenen el pulmó del món, però d’altres sàviament en diuen el cor del mon, perquè cada bateg és una lluita per la supervivència de les espècies de fauna, de flora, inclús de l’èsser humà.

Port del Parc Nacional Amacayacu

La nostra llar al Parc

Hem tingut la sort i estem agraïts per aquesta oportunitat, de viure l’Amazones com un habitant més, i per sort no des del punt de vista d’un turista.

Hem conviscut amb natius i colombians dins d’un Parc Nacional, i vora de comunitats indígenes que hem visitat i ens hem integrat gràcies a la nostra figura com a “guardaparques voluntarios” i per tant la recepció i acollida era totalment diferent i molt més sincera.

Vista riu Amazones

Comunitats com la de Sant Martín, Mocagua, Puerto Nariño i Macedonia. Totes aquestes força properes al Parc. L’estil de vida d’aquestes comunitats és actualment sedentària, tot i que uns anys enrere encara eren nòmades. La gran majoria encara parlen Ticuna, una llengua indígena estesa sobretot a altres comunitats peruanes i brasilenyes. Tot i que està considerada una llengua minoritària i vulnerable. Les costums socials també es troben al llindar de la seva desaparició ja que les generacions joves ja no continuen les tradicions familiars i populars.

Comunitat de San Martín

És una gran pena veure que tampoc lluiten aferradament per continuar amb la seva cultura ancestral.

Grans coneixedors i savis amb temes relacionats amb la botànica, sobretot pel que fa a les plantes medicinals, cultius, la fauna, llegendes molt místiques, i altra saviduria popular.

No podem descriure amb una sola paraula que està significant l’Amazones. És serenitat, grandesa, espiritualitat, força, ràbia, desesperació, impressionant, temorós, captivador, fosc, incalculable, una espiral de colors, una infinitat d’animals i de plantes, místic, perillós, preciós, és un no acabar...

Lluna plena reflexant el riu Matamatá

Ens vam emocionar a l’arribar, en veure la seva magnitud des de les altures, ens emocionem ara que en dos dies el viurem durant més de 15 dies navegant per les seves pròpies aigües, vivint dins seu, respirant el seu oxigen, captant els seus colors, tocant la seva essència. Tots els sentits es desenvolupen d’una manera inimaginable, tots alerta perquè en qualsevol moment captes quelcom màgic.

En canoa per boscos inundats

Llacuna "El Correo" - buscant dofí rosat

Ja podeu veure que l’Amazones ens ha robat el cor.

Gràcies Tatü = Amazones en Ticuna.