divendres, 27 de gener de 2012

Colombia - capitol II

Abans de marxar de Medellín hem de decidir si anar cap a la zona cafetera, o bé a una zona més oriental, Rio Claro, on hi ha una reserva biològica i on diuen que és una de les millors zones per veure ocells.
Obviament tots sabeu l'opció que devíem escollir, no?
Arribem a Rio Claro, quan ja es fosc, enmig d'una curva, i enmig d'una gran vall, envoltats de majestuoses alçades.. no és cap mena de poble, tant sols, un hotel i un restaurant. Traguem saliva.
L'endemà ens despertem ben d'hora per poder entrar a la reserva i poder veure molts ocellets..i bé, si ens vam despertar d'hora però no varem tenir gaire sort amb els ocells...ni amb la reserva. Tampoc era res de l'altre món, i per moments era com estar a les rambles. Un pel desil·lusionant.
Sense tots els elements turístics més potencials, seria un paradís.




Decidim marxar en principi cap a Manizales, però les mil aventures ens passen fins al punt que acabem a un poble, molt peculiar, amb més de 1.000 borratxos, música tradicional i ambient divertit..jejeje la Dorada.
Allí només hi estem de pas, al final, amb els plans més que canviats i decidim marxar cap a Bogotà.
A les 7.30h surt un bus el qual en principi al cap de quatre hores ens ha de deixar a la gran capital. 
Problema 1: la via principal està tallada per unes obres, i el viatge de 4 hores es converteix en un de 7
Ho acceptem perquè la mitja dels nostres viatges en bus sol ser de 10 hores per tant aquest ens sembla relativament curt.
Problema 2: dos hores desprès d'haver sortit el bus es queda tirat enmig del no res..i passat un poble que es diu Lérida.
El bus ha petat, el motor totalment inservible.
Passen 3 hores fins que no arriba un segon bus a recollir-nos. Bé, en principi 5 hores desprès hauriem d'arribar a la capital, però no se si es te en compte que l'hora d'arribada coincideix amb l'hora punta dels bogotans, i a més s'hi ha de sumar el plus "pluja". Caos enmig d'una super ciutat, que només per atravessar una part estem més de dos hores.. fet i fotut passen 13 hores fins que arribem a la nostra destinació. Ens consola que la resta de passatgers venen de Barranquilla, població al nord est del país, i ells porten ni més ni menys que 25 hores.
Ara ens trobem a casa d'uns familiars, ben atesos i com a casa. Això és mereix un capítol a part així que a la pròxima us expliquem les sortides realitzades amb ells.

Una abraçada dolça i aquests dies compartint el fred amb vosaltres..
e&e 

dimecres, 25 de gener de 2012

Colombia - capítol I

L'aventura continua, i desprès d'haver passat hores i hores en un bus direcció Ciutat de Panamà per agafar un vol, arribem a Cartagena, Colombia.
Fesomies diferents, cultura a flor de pell, arquitectura colonial, música, festivitat, i molta calor. Aquest va ser el primer impacte que varem tenir en aterrar a un nou país per a nosaltres.
Les ganes d'impregnar-nos d'aquests nous aires ens va conduir directament i desprès d'haver-nos fet una bona dutxa d'aigua fresca, cap al casc antic, del qual Cartagena te tanta fama de ser una de les ciutats de Colombia més boniques.
Així va ser com de cop i volta part del sentit del nostre viatge es va veure recompensat ja que a diferència de Costa Rica, Colombia si que manté molta civilització antiga, tant indígena, precolombina, colonial, i tantes altres que desconeixem. Les nostres ganes era descobrir un nou tipus d'arquitectura que per a nosaltres era totalment un luxe de poder contemplar.
Uns quatre dies varen ser suficients per poder gaudir de la ciutat, i de l'acollida d'una amics molt agradables. 
Un bus nocturn ens conduïa a Medellín, d'aquesta manera estalvies una nit d'hostal, i desprès de 13 hores l'arribada a primera hora a a ciutat ens va permetre de gaudir d'un dels paisatges més espectaculars. Muntanyes gegants, amb unes tonalitats de verds infinites. La humitat de primera hora simulava una llum màgica. Els primers raigs de llum copsaven aquestes tonalitats i semblava que de tota aquesta vegetació, regalimessin maragdes (Colombia és un dels països amb una de les reserves "d'Esmeraldes" més importants del mon) per tot arreu. Realment unes vistes precioses.
Medellín prometia, i així va ser pel poc que varem poder veure. El Metrocable, ens va permetre de tenir una vista molt panoràmica de tota la ciutat, un gran avenç per una de les ciutats més desemvolupades de Colombia el qual permet relativament estabilitzar el flux de vianants per qualsevol lloc de la ciutat.


La plaça Botero també ens va captivar, amb les figures regordetes i molt representatives d'una forma artística molt peculiar, el qual molts anomenen com a "Boterisme".
Moltes escultures d'aquest gran creador estan exposades de forma permanent i decoren una zona molt transitada i molt visitada ja que a més allí s'hi troba el museu d'Antioquia, on el mateix autor hi te exposada molta de la seva obra.

 Rapto de Europa (Bronze)

 Hombre a cavallo (Bronze)

Hombre a cavallo - perfil (Bronze)

Així és com els nostres primers passos varen començar a prendre forma a Colombia, un país que promet, i el qual tenen un lema que diu que l'únic perill que hi ha, és que t'hi vulguis quedar.

Com sempre, gràcies i molt amor, e&e