dissabte, 22 d’octubre de 2011

tot final té el seu soparet........ o banquet!!!!

Tots sabem que qualsevol excusa és bona per fer un soparet, però si a més a més hi ha un argentí pel mig es converteix en una excel·lent parrillada!!!
Un cop hem acabat la nostre mico-experiència, hem reunit a voluntaris i amics per seure, xerrar, beure i compartir la nostra multiculturalitat.
La gran recepta consta de 16 persones (Ticos, Guatemaltencs, Argentins, Britànics, Françesos (Guadalupe), Colombians, Espanyols i Catalans), 9-10 kilos de carn variada, cerveses (Heineken, Pilsen, Imperial), una ampolla de 3 litres de Ron Cahuita (fet de coco) i chimichurri fet per la prestigiosa cuinera Eva Reñé.
Aquí tenim unes fotos del gustós resultat:
  Pollo, cola de solomillo,chorizillos picantes, carne de res.
 Joel i un servidor. (em falta una mica de morenó)
 Dexter i Eugene
 Juan, El "parrijero" mayor
 Chorizillos picantes amb chimichurri i torta de maíz
 Tots els micos del Jaguar Rescue Center
 Hay!!! perdoneu, s'he m'ha colat una foto dels suburbis del Bronx
La veritat és que necessitem urgentment una mica de platgeta

A falta de calçotades i bolets de tardor, ja podeu veure que ens cuidem força. una abraçada a tots.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

KèKöldi i el Mamon chino, sense ofendre eh?

Fa dies que esperàvem una resposta dels nois que duen tots els estudis relacionats amb la migració d'aus de Costa Rica. Un centre situat vora la reserva indígena Kèköldi, i on allí pretenem passar-hi uns dies, i a poder ser realitzant un voluntariat, i així ampliar coneixements relacionats amb l'avifauna de la zona.
El problema és que no varem treure l'aigua clara de com arribar-hi.. i a Costa Rica, si preguntes qualsevol cosa a 10 persones diferents totes elles et diran una resposta totalment diferent. La situació és que nosaltres sortim de bon matí direcció al centre per a poder parlar directament amb ells, desprès d'esperar cap resposta durant més de 3 setmanes. Sabíem que seria un repte arribar-hi, però tampoc hi perdíem res.
Així que desprès de donar algun tomb, hem aconseguit arribar al camí que en principi 3 km més enllà, hi havia el centre. Just al principi d'aquest hi havia varies persones, i amb una d'elles i hem parlat una estona, el qual ens ha informat que amb aquest centre no hi ha ningú, que el noi responsable fa més d'un any que és fora ... sense paraules, perquè el nostre contacte va estar allí fa cosa de 2 setmanes. Doncs sí, a Cost Rica passen aquestes coses, una sola pregunta, mil respostes diferents, i no sempre responent a la teva pregunta. No m'extranya que els considerin els habitants del país més feliç del món.. cap preocupació de res, passen de tot.. però en el fons són encantadors!
Una mica empipats hem tornat cap al poble, bé primer ens hem esperat a la parada del bus, i perquè no, hem aprofitat per comprar una bossa de "mamon chinos o rambutan", una fruita deliciosa, originaria de Malasia i Indonesia, i d'aparença i gust molt similar al lichi.
El sabor del fruit ens ha fet passar totes les cabories així que hem tornat feliços cap a Puerto Viejo, on avui ens hem donat un homematge gastronòmic, un plat de Rondon (l'Enric us explicará en breu al seu apartat gastronòmic de que és tracta).
Doncs res, us adjuntem una foto dels mamon chinos..segur que molts us heu pensat que estàvem insultant amb algú.. a que sí!!!! doncs no, malpensats, és un fruit. I també us adjuntem un enllaç del centre de Kèköldi que fins ara és el que hem aconseguit veure de més aprop. Només heu de clicar damunt del títol del missatge.
De nou, un plaer compartir amb vosaltres aquest espai.

Molt amor des del carib, e&e