Desprès de 2 mesos d'aventura, Costa Rica se'ns ha fet petit, és per això que estem visitant el país veí, Panamà.
Si us hem de ser sincers, no en sabiem pas res d'aquest troçet de mapa, però la veritat és que ens ha sorprès positivament.
Hem arribat en un bon moment ja que són les festes nacionals de la independència i de la bandera, això significa trompetes, trombons, timbals i timbalots tot lo sant dia! I per a ells una excusa més per no anar a la feina o a l'escola.
Primerament varem visitar l'arxipèlag de Bocas del Toro, un seguit d'illes interconectades per ansiosos barquers que intenten abduir-te fent creure que les seves barcotes són les més barates de l'indret, desprès t'assetgen per intentar vendre't un tour per visitar les millors platges, d'aigües transparents, amb estrelles de mar a tutti plen, o dur-te a fer snorkell en zones impressionants, o anar a fer avistaments de dofins ... però la realitat no es aquesta. Bocas és un destí molt turístic, no només per gringos i altres, si no per a les persones que han de renovar el visat de Costa Rica, per tant allí s'ajunten un seguit de personatges i tots olen fer el mateix; les platges d'aigües transparents i són, però no ho veus perquè aquell dia l'aigua estava massa moguda per mal temps (a Bocas no fa mal temps mai, ens havien dit), les estrelles de mar, crec que en varem veure dos perquè la platja estava a tope de gent, i els altres tours tampoc ens interessen de comentar-los, primer perquè no els varem fer i segon perquè si els haguessim fet, seriem el número 241 i 242 d'aquell dia.
Però amb tot i això i com que varem anar pel nostre compte, doncs l'experiència va ser força positiva.
La següent parada va ser a Boquete, un poble vora la zona del Pacífic i de muntanya, i que la veritat ens va agradar moltíssim. Paisatges espectaculars, bona temperatura, i la Finca Lérida, que tot i ser un espai privat cafeter, ens va convidar a passejar durant tot un matí per una extensió de Panamà que ens va enamorar.
I arriba el dia que decidim d'anar a Ciutat Panamà, una mica desganats ja que les capitals no solen ser el nostre fort, però ens feia gràcia més que res per visitar l'obra faraònica del Canal... però un cop més ens varem sorprendre. Qui diria que això és un país de Centre Amèrica?
Vista panoràmica barri financer de Ciutat de Panamà
Doncs si, això és la capital, el que no podeu veureu des d'aqui són els barris destruïts i la marginació que hi ha darrera de tot plegat. El Canal de Panamà ha enriquit moltíssim al país, i s'ha de reconèixer que hi ha una millora en infrastructures vials, i altres recursos turístics, però també és veritat que els guanys com sempre no estant ben repartits.
I que més podem dir de Panamà? Doncs res, un país el qual gira al voltant de una de les obres més magestuoses que ha creat l'home contemporani, el Canal de Panamà. Orgull patriòtic, motor econòmic i tan imponent com l'historia que l'acompanya. Confluència de cultures, tomba de milers d'esclaus i esperança per a tota una nació.
Teniem moltes ganes de visitar el centre d'interpretació, i val a dir que varem pensar en les nostres estimades companyes de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, ja que la funcionalitat del centre era molt similar, l'única diferència és la magnitud del canal, i la quantitat d'aigua que transporta, per suposat el vostre és més gran
;-P
Qui vulgui més informació al respecte clicant al títol de la noticia podreu accedir a una pàgina del Canal.
Reclusa de Miraflores, aquí passen els gegants per desprès navegar pel Pacífic.
Un total de 4 "mules" (vagonetes) guien al vaixell per un canal molt just.
Mentres una part de la reclusa es buida ...
... l'altra s'omple i s'anivellen per tal de que el vaixell accedeixi a l'últim tram del canal
Ara ja pot navegar fins les aigües del Pacífic. Aquest vaixell haurà pagat 500.000 $ de peatge aprox.
Besitos per a tots, i molt amor, e&e
