dijous, 10 de novembre de 2011



Amb les grans persones que ens anem trobant pel camí compartim moltes experiències, i tot és molt més intens, pel que una persona coneguda amb un o dos dies passa a convertir-se amb una amistat molt especial.
Hem compartit grans debats, comilones, música, pelis, documentals, somriures, llibres, moments de silenci, moments de diversió... i a nosaltres ens ve molt de gust de poder compartir moments com aquests amb vosaltres, així que a partir d'avui encetem un altre apartat al blog "Tocant la Fibra", on citarem títols de cançons, algunes pel·lícules, o altres temes d'interès.
Volem inaugurar el nou apartat amb un documental força cru, però que realment val molt la pena.
Tracta de la matança de dofins que hi ha al Japó i de la manera extrema indiscriminada que tenen de fer-ho.
El títol és "The Cove", ho podeu veure a través de youtube (està subtitulat en castellà), o descarregant-la.

salut e&e

dimecres, 9 de novembre de 2011

Una d'ocellets ... ja era hora no??

Si per alguna cosa es caracteritzen països com els de centre i sud amèrica, és per la seva gran biodiversitat, i matitzant més, per la seva avifauna.
Una font d'ingressos prou important d'aquests països ve donada pels birdwatchers, els quals es munten unes rutes molt específiques per veure una gran quantitat d'aus en un temps record, i per tant solen ser molt exigents amb el tipus de serveis com els allotjaments, la restauració, els transports, etc...
A diferència d'ells nosaltres també som molt exigents amb tot aquests tipus de serveis, busquem allotjaments super barats, si podem cuinar-nos nosaltres no anem de restaurant..i en lloc de taxis o serveis especials de transport, preferim anar en bus autòcton, o sigui d'aquests que saps que tens una ruta-aventura asegurada (busos on no hi cap ni una agulla, la música a tope com si fossim en una disco, esquerdes al terra el qual pots veure la mateixa carretera, seients que millor no seuret, alcohòlics sobant i recolzant el cap sobre les nostres espatlles ... mmmm, interminables anècdotes. Així que aquí rau la diferència dels birdwatchers (anglesos i americans JUBILATS i amb molta $$$$), amb els aficionats als ocells (catalans, jovenots i amb un pressupost limitat ;$).

Però estem super orgullosos de la nostra aventura i de com ens estem espavilant per veure un percentatge dels ocells que hi ha per aquestes contrades.
Per a fer-vos una idea, Costa Rica ronda les 840 espècies de aus; Panamà sobre les 950 espècies; Bolívia, és un dels països del món amb un percentatge més alt.. més de 1.000 espècies d'aus diferents! buah, impressionant aquest número, no?
Doncs nosaltres entre Costa Rica i Panamà hem pogut observar sobre les 200 espècies, i creiem que no està gens malament. Val a dir que hem vist més aus però no les hem pogut identificar.
Però encara ens queden uns quants mesos per aquí així que ja us anirem informant de la nostra evolució en l'observació d'aus.
Podeu veure algunes de les fotos d'aus que tenim .. d'altres només les tenim retratades a les nostres retines, i aquestes "obvio" (com diuen aquí), no us les podem ensenyar.

Desitgem que us agradin, molt amor per tots, e&e


                                              Empidonax flavescens (Monteverde)

                                            Campylorhynchus rufinucha (Tamarindo)

                                                Buteo magnirostris (Tamarindo)

                                             Tringa semipalmata (Tamarindo)

                                                Herpethotheres cachinnans (Palo Verde)

                               Turdus grayi -Yigüirro (au nacional de Costa Rica) - (San José)

                                             Icterus prosthemelas (Puerto Viejo)

                                          Ramphocelus passerinii - "Sargento" (Puerto Viejo)

                                          Numenius hudsonicus (Puerto Viejo)

                                            Buteogallus anthracinus (Manzanillo - Gandoca)

                                           Thalasseus maximus (Panamà - Bocas del Toro)

                                    Pelicanus occidentalis (Ciutat de Panamà - Canal de Panamà)

                                             Ceryle torquatus (El Arenal - Llac Arenal)

                                               Dendroica petechia. (Gràcies Marc i Sergi)

                                           Ortalis cinereiceps "Chachalaca" (La Fortuna)

                                          Ramphocelus d. dimidiatus (Panamà - Boquete)

dilluns, 7 de novembre de 2011

El Canal d'Urgell........Panameny!!!

Desprès de 2 mesos d'aventura, Costa Rica se'ns ha fet petit, és per això que estem visitant el país veí, Panamà.
Si us hem de ser sincers, no en sabiem pas res d'aquest troçet de mapa, però la veritat és que ens ha sorprès positivament.
Hem arribat en un bon moment ja que són les festes nacionals de la independència i de la bandera, això significa trompetes, trombons, timbals i timbalots tot lo sant dia! I per a ells una excusa més per no anar a la feina o a l'escola.
Primerament varem visitar l'arxipèlag de Bocas del Toro, un seguit d'illes interconectades per ansiosos barquers que intenten abduir-te fent creure que les seves barcotes són les més barates de l'indret, desprès t'assetgen per intentar vendre't un tour per visitar les millors platges, d'aigües transparents, amb estrelles de mar a tutti plen, o dur-te a fer snorkell en zones impressionants, o anar a fer avistaments de dofins ... però la realitat no es aquesta. Bocas és un destí molt turístic, no només per gringos i altres, si no per a les persones que han de renovar el visat de Costa Rica, per tant allí s'ajunten un seguit de personatges i tots olen fer el mateix; les platges d'aigües transparents i són, però no ho veus perquè aquell dia l'aigua estava massa moguda per mal temps (a Bocas no fa mal temps mai, ens havien dit), les estrelles de mar, crec que en varem veure dos perquè la platja estava a tope de gent, i els altres tours tampoc ens interessen de comentar-los, primer perquè no els varem fer i segon perquè si els haguessim fet, seriem el número 241 i 242 d'aquell dia.
Però amb tot i això i com que varem anar pel nostre compte, doncs l'experiència va ser força positiva.

La següent parada va ser a Boquete, un poble vora la zona del Pacífic i de muntanya, i que la veritat ens va agradar moltíssim. Paisatges espectaculars, bona temperatura, i la Finca Lérida, que tot i ser un espai privat cafeter, ens va convidar a passejar durant tot un matí per una extensió de Panamà que ens va enamorar.

I arriba el dia que decidim d'anar a Ciutat Panamà, una mica desganats ja que les capitals no solen ser el nostre fort, però ens feia gràcia més que res per visitar l'obra faraònica del Canal... però un cop més ens varem sorprendre. Qui diria que això és un país de Centre Amèrica?

Vista panoràmica barri financer de Ciutat de Panamà

Doncs si, això és la capital, el que no podeu veureu des d'aqui són els barris destruïts i la marginació que hi ha darrera de tot plegat. El Canal de Panamà ha enriquit moltíssim al país, i s'ha de reconèixer que hi ha una millora en infrastructures vials, i altres recursos turístics, però també és veritat que els guanys com sempre no estant ben repartits.

I que més podem dir de Panamà? Doncs res, un país el qual gira al voltant de una de les obres més magestuoses que ha creat l'home contemporani, el Canal de Panamà. Orgull patriòtic, motor econòmic i tan imponent com l'historia que l'acompanya. Confluència de cultures, tomba de milers d'esclaus i esperança per a tota una nació.
Teniem moltes ganes de visitar el centre d'interpretació, i val a dir que varem pensar en les nostres estimades companyes de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, ja que la funcionalitat del centre era molt similar, l'única diferència és la magnitud del canal, i la quantitat d'aigua que transporta, per suposat el vostre és més gran
;-P

Qui vulgui més informació al respecte clicant al títol de la noticia podreu accedir a una pàgina del Canal.

       Reclusa de Miraflores, aquí passen els gegants per desprès navegar pel Pacífic.
                    Un total de 4 "mules" (vagonetes) guien al vaixell per un canal molt just.


                                               Mentres una part de la reclusa es buida ...


    ... l'altra s'omple i s'anivellen per tal de que el vaixell accedeixi a l'últim tram del canal


 Ara ja pot navegar fins les aigües del Pacífic. Aquest vaixell haurà pagat 500.000 $ de peatge aprox.

Besitos per a tots, i molt amor, e&e