dijous, 19 de gener de 2012

Adéu Costa Rica

Desprès de quatre mesos entre Costa Rica i Panamà, es va acostar l'hora per despedir-nos del que durant molt de temps va ser la nostra segona casa, Puerto Viejo. Un poble molt entranyable, amb molta energia, i on l'ambient era indispensable per sentir-nos molt acollits.
Moments de platja, de relax, de creativitat, de llargues i interessants converses, d'intercanvis, de moltes emocions, de tristesa, d'angoixa, de rialles, d'abraços, de yoga i altres activitats físiques, de plors, de soledat, de companyerisme, de reggae, de llibertat, de vida, Pura Vida, llum, natura, família ... interminables paraules per descriure tot el que varem viure i sentir els 2 mesos que vam compartir amb Puerto.
Molta gent ens ha robat el cor, però amb aquest grup en especial, hem compartit moments increïbles en tots els sentits.


S'acaba l'etapa Puerto per iniciar l'última ruta per Costa Rica, i la veritat és que molt ben acompanyats: En Joan, l'Assumpta, en Pau i la Neus. Un total de 6 persones compartint 15 dies que prometien..i així va ser.
L'aventura va començar tant sols pujar al cotxe, els que ho vareu compartir ja sabeu de que parlem..potser uns 1.500 km 6 persones al cotxe, i com si res. Moments divertits, però apretats!
Tortuguero, El Arenal, Monteverde, San Gerardo de Dota i Corcovado van ser els lloc escollits.

Ruta fins a la Cascada al poble de San Gerardo de Dota

Doncs així va ser, uns dies en família, productius, i molt divertits, per acabar d'arrodonir els nostres dies al país TICO.

* Tuanis (molt divertit, simpàtic, genial) - Puerto Viejo - Soda - Pura Vida - Daniela Chile - Maria - Mae (tio) - Jaguar Rescue Center - Joel - Dan - Pajaros - Serp de Coral - Robbie - Daniela -  Dendrobates (granotes precioses) - Carlos - Bego - Ostional - monitos - paella de verdures i de marisc - Dex - Eugene - canalons de verdures i de carn - Las Mirandas - Neus - Mejenga - Reggae - Gallo Pinto - Casado - Rice&Beans - Colones - Tortuguero - T.Alfonso i T.Ramona - El Castillo de la Riviera (Mikky i Tatiana) - Monteverde - Núria i Marc - Rondon - Corcovado - Clara i Cèline - Tortugues - San Jose - Reixes - Selva - Omero i Bob Patiños (Els Simpson = Homer i Actor Secundario Bob) - Pau, Assumpta i Joan - Birruas (cerveces) - Tapa Dulce (Panela) ... i molt molt amor. 

diumenge, 15 de gener de 2012

Festes Nadalenques?

Tota persona espera que arribin els nadals per estar envoltats de família en una llar acollidora, el foc de terra, ben tapats i menjant canelons, torrons i polvorons. Tot això regat amb unes copetes de cava… i regalets.
Doncs deixant de banda lo de la llar de foc, perquè caloreta ja en passem durant tot lo dia, totes les demés tradicions van seguir intactes.
El Nadal el vàrem passar amb la nova família que em creat al carib. Una taula ben parada, la nostra millor coberteria i vestits per l'ocasió.


El menjar no podia ser cap altre, i els catalans vàrem preparar allò que millor sabem fer:

CANELONS!!!
Ni van haver de rostit de pollastre i d’espinacs amb bolets i panses.


Acompanyat d’amanidetes, formatge cremós preparat per la Neus, i uns mojitos per fer-ho més festiu.
Un cop les dotze, va arribar l’hora de l’amic invisible, acordat prèviament, cadascú va haver de fer un regalet a un altre company i tenint en compte que varem posar un límit econòmic bastant restringit (5000 colons (8 euros)), la gent es va esforçar molt i varen sortir coses molt elaborades i amb un toc artesà.

Desprès va venir cap d'any. Aquest cop amb la família de debò. (que nadie se ofenda, jejeje). Un cop l'Eva i jo varem passar a recollir l'Assumpta, en Joan i el Pau per l'aeroport i passar una nit a la que probablement és la ciutat més bonica del món... -estic guinyant l'ull per qui no ho vegi- on ens varen donar uns quants regals cagats pels diferents tiós. (aquí volem donar les gracies a tots els que ens heu fet arribar cosetes).

Després de dormir en una casa colonial, vam baixar a Puerto Viejo per celebrar dos caps d'any, l'oficial a Catalunya (17:00 hora tica) i l'oficial al territori de Costa Rica, una experiència sense dubte inèdita per nosaltres. On no va faltar el soparet de gala amb pa rodó, tomàquets de penjar, embotits variats i oli de Lleida.

Inclús els Reis d'Orient van arribar als nostres llits per deixar-nos-hi un present!!! (d'aquest no hi ha foto, ja que ens el varem menjar avanç de ferla.).
Doncs en resum: fins i tot a l'altre banda del món, un se sent com a casa. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.
 Betlem que va presidir els nostres dies festius al tròpic. Amb l'angelet Lluc al fons. jejeje