dilluns, 10 d’octubre del 2011

El bosc

Aquests dies per fi una mica més estables i sí! contents de treballar. Pensava que no ho diria mai, però benvinguda la feina de nou.
Tants dies sense no fer res ens devilita així que, que millor que una bona dosis de monitos.
El bosc és la millor part del dia, més de tres hores en bona companyia, i ara ja si que us podem dir el nom de totes les nostres peques: la Frida, la Palina, la Irene, l'Angelina Jolie i el Brad Pit (uauh! de carn i ossos, però amb cua), el Gipeto, la Veky, la Papeta (de patata petita), la Cuca (la meva estimada). Per cert entro dins del World Guinnes Record al ser la primera dona que pot acaricia, conviure i estimar les dos femelles alfa del grup..es veu que són molt receloses amb les altres dones perquè elles són les dominants, però mira, ja al principi com que no savia qui era qui, doncs no teniapor de cap d'elles, així que hi va haver un amor a primera vista), el Pacino, la Chiquichicqui... tots ells formen la gran familia de monos aulladores del centre
Doncs bé com us deia, el moment que marxem al bosc perquè puguin interactuar amb altres monos salvatges o simplement perquè es puguin desenvolupar poc a poc amb el seu medi natural, és el millor ja que són ells mateixos, i veure el seu comportament és el més espectacular.
Cursiosament hi ha una reinserció molt positiva dels monos desprès d'haver estat al centre,  tot i el contacte humà que poden arribar a tenir, així que no ens fa res, abraçar-los, donar-lis petons, dornar-lis el biberon, i tot l'amor que estigui al nostres abast.
El bosc a més a més, és màgic, harmoniós i conciliador. La pau interior que tenim amb aquests moments es dona per aquesta conjunció: monos i bosc, qui s'anima?
Per a que us feu una petita idea del que això significa, us adjuntem alguna foto i vídeo dels nostres moments al bosc.
Una abraçada gegant per a tots els que ens seguiu. Us enyorem.

                                                                         Fent arrels

                                                                     És màgic, o no?

                                                                         Sotabosc

                                                                      La Cuca, preciosa

                           La Lua, un Coatí amb una distorsió de personalitat, ja que es creu una mona!!

                                                                     L'hora dels bibis

                                                                     L'hora del plàtan

                                                              Frida, la més petita del grup

1 comentari:

  1. :D...no puc fer res més que somriure i contagiar-me de les vostres vivències...per aquí com sempre amb moltes ganes de venir ja(amb la Núria) i portar-vos pa amb tomàquet (en conserva) i tot lo material que us faci gràcia...encara que sé de sobres que esteu en vuestra salsa i no necessiteu res més
    una abraçada transatlàntica pels dos!)
    Marc "copito de nieve cubano"

    ResponElimina