Al pulmó del món

El capità de l'avió avisa que el viatge serà d'hora i mitja, trenta minuts menys del previst degut a la bona climatologia. Mirem impacients per la petita finestra de la fila 25, l'última, i pel moment només es veuen muntanyes de núvols...
S'apropa l'hora d'aterrar i poc a poc l'univers ens regala unes vistes que no esperàvem per a res del món veient minuts abans la condensació de núvols que hi havia. Doncs el regal és un mar d'arbres el qual la vista no dona per veure on acaba, i de cop un riu per aquí, i un altre per allà..petits, grans, amples, estrets, serpentejats... fa molt bona pinta. Però de cop, com si d'una figura desmesurada es tractés, a l'altura que encara estàvem apareix sinuosament el riu amazones. Em cauen les llàgrimes. Desprès de somiar tota la vida amb aquest paisatge, de cop i volta el veig des de les altures que crec que és unes de les vistes més precioses que he vist mai, espectacular. Ens mirem amb l'Enric i no podem creure que tenim gravat a les nostres retines.
Es nota que ha plogut, està tot inundat i això és bona senyal. Les illes enmig del riu es desdibuixen per les aigües que entren dins de les seves entranyes..totes les cases tenen a la porta el seu cotxe particular, les canoes. Quin paisatge tant autèntic.
I per un moment sobrevolem Colombia, desprès Brasil, Perú i aterrem a Colombia, el triangle en pocs quilòmetres quadrats!
Demà comença l'autèntica aventura com a voluntaris del Parc Nacional Natural Amacayacu. Conviure amb l'esperit de l'amazones només amb la natura, sense agents contaminants... i sense Tocant tucans..oh!!! però en pocs dies prometem fotos i super relats del nostre somni fet realitat.

(no podem adjuntar cap imatge ja que hi ha una cobertura és massa lenta)

Molta llum,
e&e