Un altre canvi de rumb

Estem asseguts en una terrassa on fa escassament 10 minuts que ens hem menjat unes pizzes artesanes, d'un italo-brasiler, el seu pare un sicilià de cap a peus, i el seu fill, un pizzero que ens permeten dir: fa unes pizzes de puta mare. El nostre hostal de Rio, ubicat al barri de Santa Teresa, un dels bohemis, artístic per llegat  i ex-burgés, ens alberga a les seves entranyes i la seva localització a vista d'ocell ens permet contemplar part de la gran ciutat que és Rio. Però la nit i les llums que donen vida a partir de mitja tarda ens mostren una part que ens encisa, i fa que aquest hostal guanyi prestigi i faci a la vegada el moment més confortable.

Vista des del Terra Brasilis

Però dins d'aquest entorn idíl·lic hi ha una dura realitat, bonica i trista a la vegada, un comiat... tots quatre junts parlem del tema ja que a partir de demà les nostres vides tornem a canviar. És la part que menys ens agrada, aquest comiat serà realment trist i dur, però a la vegada ens reconforta perquè tots aquests dies han estat realment més que especials.
Demà és el gran comiat, i a partir d'ara hem de continuar la nostra aventura i el nostre camí. Encara no hem decidit on anirem i que farem...potser ens quedem un o dos dies més a Rio de Janeiro i fem temps per decidir on ens durà el vent.
Sigui el que sigui aviat us mantindrem informats.

Com sempre agraïts de que ens acompanyeu en aquesta aventura.
Alegria i molta llum!

e&e