Salvador de Bahia, un dels llocs esperats dins la nostra ruta brasilera per varies raons, l’arquitectura colonial, la cultura afrobrasilera, la música i una màgia que diuen envolta d’un encís especial aquesta gran ciutat.
Un bis a bis molt ràpid sobre les 9 de la nit, aquest va ser el nostre primer contacte amb el Pelourinho, el nostre barri, el centre històric i el més conegut; arribem d’un viatge molt llarg, estem molt cansats i una cosa si que te Salvador i qualsevol barri que hi forma part: perill. Així que sortim només per la zona on ens han recomanat a menjar una mica amb la intenció de tornar aviat, i just a la sortida del bar, ens trobem amb uns amics que vam conèixer a Alter do Chao. Petit el mon dins de la seva grandesa, i divertida la situació que es va donant desprès de tant de temps de viatjar i conèixer gent...tots acabem fent més o menys el mateix amb direccions diferents, amb dies alterns, amb qualsevol distinció que li vulguem donar al sentit del nostre viatge, però allí per art de màgia el destí ens ha posat al mateix instant per a que els nostres cossos es reconeguin i s’uneixen de nou.
L’endemà amb la llum del dia podem veure la ciutat amb uns altres ulls. És fascinant, els colors, l’arquitectura, l’ambient que es respira, la gent del carrer, el seu dia a dia ... però hi ha una realitat aquí a la zona més turística, a les afores, dins de les cases, dormint; són les víctimes del crack. Durant el dia poca cosa es reflexa d’aquesta realitat que en aquell moment es paral·lela a la vida quotidiana de la gent de habita durant les hores de llum.
Passen les hores i gaudim de bona companyia, dels vells i bells amics, de nous coneguts, i l’ambient ja s’anima per la festa nocturna. Terça-feira (dimarts) a les nits són d’art musical en estat pur. Ladeira do Carmo, un carrer transitat vora el Pelourinho, i el Gerardinho, un grup famós de la ciutat actua com cada setmana a les escales de la Igreja do Carmo. Cau el dia i comença l’espectacle. Desenes de persones congregades, ens envaeix un cordó musical que ens atrapa els cossos al ritme afrobrasiler. Però la festa no només és allí, una plaça més enllà un altre grup delecta a més gent amb ritmes més tranquil·ls, els bars estant amb la música ben forta i tots ells plens de gent, sentim tambors...una batucada amb un comitè gegant seguint-la, un grup nombrós de persones amb bicicleta, tots ells amb moltes llums, les bahianes disfressades i venent menjar al carrer. Tota una programació inacabable ... fins que per art de màgia sobre les 10 de la nit la gent comença a desfilar i poc a poc va desapareixent, els carrers es tornen solitaris, els bars es buiden, les bahianes tanquen els xiringuitos de menjar... i un cop més comença a ploure, així que una excusa per marxar. Avui desprès d’estar dos dies a l’hostal, dormim en un centre cultural, un lloc preciós, molt artístic i barat, perquè tornem a dormir amb hamaca...ja veieu que hi tenim un vincle important!!
El centre cultural és immens, un edifici colonial amb els pisos molt alts, espais diàfans, decoració senzilla però acollidora; nosaltres estem al pis de dalt però encara en tenim un mes a sobre... les finestres són com a portes gegants i de fusta, així que no retenen gaire el silenci. Tot es sent, tot es veu fins que apareix la llum del dia següent i tot es transforma, un altre so, unes altres persones i unes altres vides donen lloc al nostre últim dia a la ciutat abans de seguir la nostra ruta cap a Rio de Janeiro, on il·lusionats i amb un somriure que no ens hi cap a la cara anem per a buscar a més família.
Aquest últim dia es relaxat, caminem una mica, quedem amb un amic de l’Enric que està uns mesos per la ciutat, i desprès tornem al centre cultural per passar les nostres últimes hores amb els nostres amics de viatge.
Abans d’anar a dormir des del pis de dalt veiem l’altra cara, l’aterradora nit, els deambulants que envaeixen els carrers i atemoreixen als mortals, els atrapats pel crack.
e&e
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada