Tot i que sembli que la nostra aventura sigui molt intensa, que ho és, i que tot el dia estiguem amunt i avall, això senyores i senyores NO és així. Durant aquests 5 mesos que ja portem a les Amèriques, també tenim moments d'aburriment, hores buides sense saber que fer, o de vegades sense voler fer.
Així que entre d'altres coses ens hem anat buscant distraccions per a poder continuar exercitant la ment..això no pot parar!
La música que hem anat recollint de les nostres amistats, fantàstica (algun dia en penjarem alguna), lectura que s'ha presentat durant el nostre camí i que ha resultat interessant i a la vegada precisa amb el nostra viatge, molt d'esport, molta gastronomia, moltes hores de converses més o menys interessants, i més o menys coherents, però sempre productives, i també una part que ens ha agradat molt, omplir les hores amb una part mes artística, el dibuix i les manualitats tèxtils per exemple.
Jo avui us parlo de la meva part artística, les manualitats tèxtils, ja que el dibuix forma part de la creativitat de l'Enric.
Tot va començar abans del viatge, quan em preparava la maleta i vaig decidir d'emportar-me les agulles de fer mitja, fils i agulles de cosir, i les agulles de fer ganxet. Mai se sap el que por passar i les necessitats que es poden tenir així que un pes més a la saca!!
No trobava mai el moment per obrir aquella bossa i començar a fer quelcom fins que un dia a Puerto Viejo varem acordar de fer l'amic invisible el dia 24 de desembre.
Volia fer quelcom manual i original, així que desprès de pensar una mica vaig decidir que l'embolcall de regal fos de roba.


Vaig anar a comprar roba de segona ma, el qual era força barata, i vaig intentar triar roba bonica, colorida i que al cap i a la fi fos útil. Al final em vaig firar i vaig trobar peces a 1$, un pantaló thai tot tacat de lleixiu, unes calces florides, un jersei molt colorit, i un parell de bufandes. Aquestes eren les meves eines de treball!
Però tot això no hagués estat possible sense el material indipensable: agulles, fil i tisores (de la Padrina Patro, i molt ben esmolades - gràcies abuelita!!)

Així va ser com vaig començar. Desprès d'això, al veure el resultat, vaig fer l'embolcall del regal de l'amic invisible de l'Enric, també de roba, i tot plegat va ser tant positiu que entre els uns i els altres em vaig animar a fer una cosa per cada un dels meus amors de Puerto Viejo.

La imaginació i creació anava creixent treball a treball, el qual havia de ser doble perquè el material tèxtil era el que era, i a la quarta peça tot començava a semblar-se.



Era interessant veure com anaven sortint les creacions i com s'anaven identificant a cada una de les persones que els hi confeccionava.

Tot aquest material doncs és roba de segona ma, i també hi ha material reciclat, com ara cintes i altres trossos de roba orgànica.






Doncs així són les nostres hores "buides" quan no visitem, quan no interactuem amb ningú, quan no dormim, quan no mengem .... però val a dir que hi ha cops que també hem aprofitat aquestes hores buides, simplement sense fer res i de vegades són més productives del que ens pensem. ;-P

Un somriure per tots,
e&e