dimecres, 1 de febrer del 2012

La "Laguna" sagrada.

Després de les reiterades recomanacions de la Marina i l'Antonio, ens varem decidir a fer una excursioneta prop de Villa de Leyva.
La travessa tracta d'una ruta per el "Santuario de fauna y flora Iguaque", un dels 56 parcs naturals nacionals existents a Colòmbia. Situat a la "Cordillera Oriental" el parc té una extensió de 6750 hectàrees, una altitud que oscil·la entre els 2400 i 3800 msnm. i un clima més templat del que pot esperar un europeu en aquestes alçades (entre 4 i 12 ºC ).
Després de pagar l'entrada (el triple del que paga un nacional), varem emprendre un caminet que contínuament batallava per no ser engolit per la conquistadora selva.

camí de pujada a la llacuna

La pujada va ser àrdua, ja que la cota a superar és considerable. A diferència de les nostres muntanyes, aquestes tot i estar a més de 3000 msnm. estaven a arrebossar tant de vida animal com vegetal.
De sobte, com si d'un miratge es tractés, el dens bosc va desaparèixer donant pas a un hàbitat erm, on predominava el matoll i la pedra. Va ser en aquest punt en el que ens varem adonar de que mai havíem estat en un terreny com aquell, més semblant als atrezzos de les pel·lícules de marcians que als que estàvem acostumats.
Aquest fet va ser en gran part per la presencia del "Frailejón"(Espeletia sp.). Una planta amb fulles suculentes  i molt peludes les quals es disposen en forma de rosa i aquestes s'aposenten damunt d'un tronc semblant al d'una palmera. Aquesta família tant curiosa de plantes només es troba a les zones andines i a altituds considerables sempre associades als "páramos", medi que es troba tan sols a Colòmbia, Venezuela i Equador.

En primer pla tenim 2 "frailejones" d'un tamany considerable 

 Paisatge típic dels "páramos"
Les fulles disposades en forma de rosa 

Frailejón florit.

Posteriorment ens van explicar que aquesta espècie de planta està molt protegida ja que és única d'aquests ambients (escassos arreu del món), i també pel seu lent creixement, el qual està entre 0,50 cm i 1cm a l'any.

Ja portàvem unes 2 hores i mitja de pujada quan després d'una corba va aparèixer el sagrat llac. I dic sagrat ja que segons les faules Muiscas -antics indígenes que habitaven aquestes terres anteriorment als colonitzadors- de la "Laguna de Iguaque" varen sorguir de les seves aigües els primers homes que engendraren la humanitat. Així ho relaten les seves croniques:

<< Poco después que amaneció el primer día, salió de la laguna una mujer llamada Bachue o Furachogua, que quiere decir mujer buena, con un niño de tres años. Bajaron luego a lo llano en donde vivieron hasta que, ya adulto el niño, casó con la Bachue y en ellos comenzó el genero humano que se propagó con extraordinaria rapidez. Pasados muchos años, viendo la tierra poblada, volvieron a la misma laguna i convirtiéndose en serpientes, desaparecieron en sus aguas.>>

 Vista panoràmica de la "Laguna de Iguaque"
El llac està situat a 3770 msnm.

Un cop varem gaudir el misticisme del lloc el nostre descens el varem destinar a gaudir de les vistes i dels ocellets que se'ns van apareixer com aquesta Pava andina que no va passar per alt als avispats ulls de l'Eva.




Pava andina (Penelope montagnii)

Bé, fins aquí el nostre relat...gràcies per seguir-nos.
Molt amor i ànims per a tots!!
e&e

2 comentaris:

  1. Això de casar-se mare i fill, donant lloc a una nova generació d'humanitat, recorda molt "el Mecanuscrit del segon orígen", on l'Alba (amb el seu company Dídac mort) pensa que si vol conservar l'espècie encara podrà tenir fills amb en Mar, fill seu i d'en Dídac.

    Apa, petons

    Enric gran

    ResponElimina
  2. Aquesta historia es mes maca que la de la costella.assumpta

    ResponElimina