dimecres, 25 de gener del 2012

Colombia - capítol I

L'aventura continua, i desprès d'haver passat hores i hores en un bus direcció Ciutat de Panamà per agafar un vol, arribem a Cartagena, Colombia.
Fesomies diferents, cultura a flor de pell, arquitectura colonial, música, festivitat, i molta calor. Aquest va ser el primer impacte que varem tenir en aterrar a un nou país per a nosaltres.
Les ganes d'impregnar-nos d'aquests nous aires ens va conduir directament i desprès d'haver-nos fet una bona dutxa d'aigua fresca, cap al casc antic, del qual Cartagena te tanta fama de ser una de les ciutats de Colombia més boniques.
Així va ser com de cop i volta part del sentit del nostre viatge es va veure recompensat ja que a diferència de Costa Rica, Colombia si que manté molta civilització antiga, tant indígena, precolombina, colonial, i tantes altres que desconeixem. Les nostres ganes era descobrir un nou tipus d'arquitectura que per a nosaltres era totalment un luxe de poder contemplar.
Uns quatre dies varen ser suficients per poder gaudir de la ciutat, i de l'acollida d'una amics molt agradables. 
Un bus nocturn ens conduïa a Medellín, d'aquesta manera estalvies una nit d'hostal, i desprès de 13 hores l'arribada a primera hora a a ciutat ens va permetre de gaudir d'un dels paisatges més espectaculars. Muntanyes gegants, amb unes tonalitats de verds infinites. La humitat de primera hora simulava una llum màgica. Els primers raigs de llum copsaven aquestes tonalitats i semblava que de tota aquesta vegetació, regalimessin maragdes (Colombia és un dels països amb una de les reserves "d'Esmeraldes" més importants del mon) per tot arreu. Realment unes vistes precioses.
Medellín prometia, i així va ser pel poc que varem poder veure. El Metrocable, ens va permetre de tenir una vista molt panoràmica de tota la ciutat, un gran avenç per una de les ciutats més desemvolupades de Colombia el qual permet relativament estabilitzar el flux de vianants per qualsevol lloc de la ciutat.


La plaça Botero també ens va captivar, amb les figures regordetes i molt representatives d'una forma artística molt peculiar, el qual molts anomenen com a "Boterisme".
Moltes escultures d'aquest gran creador estan exposades de forma permanent i decoren una zona molt transitada i molt visitada ja que a més allí s'hi troba el museu d'Antioquia, on el mateix autor hi te exposada molta de la seva obra.

 Rapto de Europa (Bronze)

 Hombre a cavallo (Bronze)

Hombre a cavallo - perfil (Bronze)

Així és com els nostres primers passos varen començar a prendre forma a Colombia, un país que promet, i el qual tenen un lema que diu que l'únic perill que hi ha, és que t'hi vulguis quedar.

Com sempre, gràcies i molt amor, e&e

4 comentaris:

  1. Guapos!! m'alegra saber que us està anant tot tant bé per Colòmbia. Voldria fer-vos companyia allà també, però em sembla que no seria gaire just, que aquest viatge és vostre (tot i que ganes no en falten!).
    Avui hem estat amb l'Anna i el José María, que han pujat uns dies per anar a Sant Feliu, i hem estat fent passi de fotos i recordant grans moments a CR.
    Us enyorem!!
    Un petonàs

    ResponElimina
  2. Aiixxx feia dies que no entrava al vostre blog..i ara m'estic "posant al dia"..que bonic el Nadal.. i ara Colòmbia?? ff..que wapa l'aventura..que contenta estic que estigueu vivint totes aquestes experiències..una abraçada ENORME per als dos!!!
    Magalí

    ResponElimina
  3. Ei parella! Ens ha arribat la vostra postal amb aquesta imatge de Costa Rica tan bonica. Moltes gràcies sols!
    De tant en tant posem el vostre enllaç al face de joventut, ens sembla molt interessant de compartir!

    Anna

    ResponElimina
  4. Menys mal !!! finalment una mica de CULTURA en majúscules !!! tanta verdura, tant espai natural, tanta natura, tans animalons... ja estava bé !!! Ara, a Colòmbia, hi ha ARQUITECTURA i ESCULTURA... en definitiva PEDRETES.

    Molts petons,
    Enric gran

    ResponElimina