10 metres

Puerto Viejo no brilla per a la seva activitat lúdico-cultural, però si que brilla i molt per la seva fauna i flora, una activitat rebossant i més desprès de molts dies de pluja. Així que quan el temps ho va permetre, el qual va ser abans d'ahir, vam aprofitar i decidir de fer una altra ruta nocturna dins el Parc Nacional de Manzanillo. Un privilegi ja que és una zona molt verge, i a més és gratuït, cosa molt inòspita a Costa Rica.
De nou es reunien les millors condicions per aventurar-nos dins la frondosa i fosca selva: sense lluna, tot molt humit per les pluges dels dies anteriors, i moltes ganes de veure BITXOS!!!
L'aventura la varem iniciar 6 intrèpits el dilluns a les 18h, i la primera sorpresa va ser just en arribar a Manzanillo el qual per accedir al camí principal s'ha de creuar un riu (petitet), i vet aquí que en ploure tant el riu estava crescudet ... i per a més Inri varem veure un caimà vora la zona on havíem de creuar!
La divina sort va ser que just en aquell moment hi havia dos locals a l'altre costat amb una barca i ens varen recollir per creuar-nos (uns 10 metres d'amplada per sort). Els molt amables senyors ens varen dir que a la tornada no hi serien, però per reconfortar-nos ens van dir que si creuàvem just per la zona on s'unia el mar amb el riu, allí el nivell seria molt baix i no hi hauria cap mena de problema. Així que ja veuríem a la tornada com aniria la cosa. Mmmmm
Ens col·loquem els frontals, fem silenci, els cors comencen a accelerar-se les pupil·les es dilaten i el Robi obre la marxa. Som-hi!!
Espectadors dins la penumbra d'una selva enigmàtica i plena d'animals, plena de sorolls desconeguts i el teatre comença en veure la primera serp.
Per a fer-vos una idea, era prima com un bolígraf però molt llargueruda, tota ella embolicada sobre si mateix en un fulla.

El Robi la va agafar ja que ens va dir que no era verinosa, i ens varem deleitar una força estona observant de ben a prop la preciosa bestiola.
Seguim, i ara li toca el torn amb aquest bitxo, que a primer cop d'ull NO sabíem el que era.

Ja ho heu deduït? doncs és una espècie d'oruga. Gordo com una mala cosa i amb un cap descomunal. A la següent foto podreu veure com el seu cap te forma i colors adoptats com si d'una serp es tractés. Però també podria passar per un peix, veritat?

El mimetisme de molts animals es tant increïble que fa esgarrifor. En una selva com aquesta arriba a haver-hi tants animals i plantes, i aquests arriben a tenir tants depredadors, que la seva supervivència és la de lluitar fins a l'extrem per a poder tenir els millors camuflatges possibles.
Una taràntula, més insectes, ratpenats, sons totalment desconeguts, sons a dia d'avui molt coneguts, granotes, i una altra serp. Aquest cop la serp que duia el Robi.
Aquesta part no us l'havíem comentat però el Robi tenia una serp a casa el qual es va trobar i va decidir d'alliberar-la aquest dia, així que una BOA estava apunt de reprendre contacte amb la seva vida selvàtica. Preciós exemplar a continuació!!

Alliberament d'una Boa

I de nou una altra serp, aquesta divagant enmig de la foscor en busca d'alguna presa despistada..però el depredador va ser caçat un momentet per a convertir-se per alguns minuts en un exemplar fotografiat i per il·lustrar els nostres àlbums de fotos! Un pel egoista per la nostra part la veritat, però sense cap ànim de molestar i estressar a cap animal. Aquesta però era una serp vista per primer cop per al mestre Robi, i per tant nosaltres no en tenim ni idea de quina espècie és, així que us animem a que en feu recerca i ens envieu les vostres opinions.

Ja és hora de tornar, han passat més de dos hores i la cosa ha anat tant bé que ja estem empatxats de tant animal salvatge. Però l'aventura ens tenia preparada una última sorpresa, i un pel desagradable la veritat. En un tronc d'un arbre, hi havia postes d'aquests tipus d'insecte, el qual tampoc no tenim ni idea del tipus d'animal que pot arribar a ser.. Us deixem amb l'imatge i jutgeu vosaltres mateixos:

Ara tocava pensar en com creuaríem el riu, un pel crescut, baixant amb força per les pluges dels últims dies i sobretot perquè hi havia la presència d'un caimà! Potser famolenc....però val a dir, a favor i sort nostra que els caimans, a banda de que aquest era un exemplar petit, no solen atacar a preses tant grans, al contrari solen ser força porucs. Amb tot i això no fa gaire gracia creuar un riu d'aquests!
Doncs res, si que era veritat que l'aigua del mar havia retrocedit, i el riu baixava amb menys força, però l'aigua ens arribava fins als genolls, i amb unes llumetes de frontal que encara feia la travessia més espectacular. 10 metres de distància que ens va permetre mullar-nos fins al coneixement, però els 10 metres més exitants que us pugueu imaginar.. al final però, va resultar ser molt divertit. El Dan, un amic holandès pretenia creuar el riu amb aquestes condicions, jijiji i amb una llanterna a les mans!

Però al final va acabar moll com tots!

I res, quedava l'última part de l'aventura, celebrar el nostre triomf tot brindant amb unes cerveses super fresques i fent-nos la imprescindible foto de grup!

Neus, e&e, Maria, Dan, Robi

Un cop més feliços de les nostres troballes.
Gràcies per seguir-nos.
Molt amor
e&e