dilluns, 12 de desembre del 2011

Els cataliticos – primera trobada amb familiars!

Mira si hi ha dies a l’any que en tres dies de diferència tenim dos visites de cop. Per una banda al Marc i a la Núria, el qual ja us vam parlar al post anterior, i per l’altra al tiet Alfonso i a la tieta Ramona. Encantats de tenir-los tots entre nosaltres ens decidim d’iniciar l’aventura amb els tiets, i més tard els camins es creuarien amb la resta de companys.
La primera parada és Manuel Antonio, poble al sud oest de Costa Rica i amb un potencial turístic força important. Platges imponents, un parc nacional i centenars de restaurants i allotjaments per triar!!!
El caliu de tenir els familiars en aquestes contrades no te preu, i més amb les intencions que portaven... no us diem més que pel mig hi havia (encara hi és), una paellera, arròs bomba i OLI d’oliva! Sí, si, ho heu llegit bé, una paellera com deu mana estava apunt de preparar-se a mans d’un gran especialista... al final però van canviar les tornes, i el paellero va passar al pla de supervisor, essent l’Enric el xef d’aquells dies.

 Tito Alfonso i Enric (amb l'ingredient especial de les paelles)

La super paella de marisc (us prometem que sota les gambes hi ha arrós)

De mentres les dones de la casa observaven, es posaven al dia de les noticies de casa, gaudien de l’espectacle culinari, etc.
Al final vam gaudir i no sabeu com d’una paella d’arrós, una paella de marisc, i uns super canalons (la bechamel va ser cosa de les dones eh?!! ;-P)
I totes aquestes obres d’art culinàries acompanyades per la beguda estrella: el CAVA. Mmmm, no es podia demanar res més.
Amb tot això heu de saber que va sorgir la idea de crear una petita empresa dedicada a la confecció de paelles per vendre les racions als carrer o bé en restaurants, i la vam batejar com “La Cigala del Tito Alfonso” (especialitats amb paelles). Va ser genial.
Entre mitges vam gaudir de nou amb la companyia del Marc, la Núria, la Clara i la Cèline. Tots junts vam poder crear uns dies màgics i inoblidables. (Gràcies a tots per dedicar-nos aquests moments de felicitat).
La ruta continua quan decidim de desplaçar-nos uns quants quilòmetres més amunt, exactament a Monteverde, una regió de muntanya però amb un encant tropical. Allí vam visitar el poble, el jardí dels colibrís, un mariposario, i lo millor, unes estones de dolços increïbles (cappuccinos i pastissos artesans exquisits!!)
El temps però no ens va acompanyar gaire, i per aquesta raó vam decidir de marxar a Puerto Viejo. A banda de que ens feia molta il·lusió de que els tiets poguessin veure “casa nostra”, és del tot cert que Puerto te una màgia que s’ha de respirar, almenys un dia ... dit i fet, es van quedar captivats amb la zona.
A Puerto Viejo ens vam retrobar de nou amb el Marc, la Núria i la Cèline .. i va ser allí on vam despedir entre llàgrimes als tiets.
I dies desprès als amics ....
Mil gràcies a tots, hem estat molt contents d’estar amb vosaltres, i de poder rebre tant de carinyo i amor. Sou genials.


Happy family!!

Molt amor per a tots
e&e

1 comentari:

  1. Què ben acompanyats que esteu, jo també hi voldria ser, què hi farem! Muas!!

    ResponElimina