A la selva, de nit, ningú dorm!

Al carib, arribades les 6 de la tarda hi ha dos opcions: la primera i més recurrent és la de seure amb els amics, cerveseta en mà i de xerrera fins que entra la son. I la segona és perdre's per la tenebrosa foscor de la nit selvàtica en busca dels monstres que hi regnen.
Per suposat, avui us expliquem l'aventureta que varem protagonitzar 5 indòmits inconscients per la salvatge selva de Manzanillo.
El grup era format per un expert "Cocodrilo Dundee" britànic (Roby), una jove Tica enamorada de les tradicións espanyoles i ballarina de flamenc (Daniela), un Holandès que es mou i vesteix igual a la selva que a les discoteques de Lloret (Dan) i els vostres protagonistes diaris (Eva i Enric).
Després dels 20 minuts de trajecte en taxi i mullar-nos els peus fins els turmells per a creuar un riu, varem començar a caminar pel bosc guiats únicament per la llum de les nostres llanternes, ja que la lluna sàviament, va decidir no acompanyar-nos en aquella perillosa incursió.
Poc a poc aquell frenètic moviment de llums varen anar descobrint alguns dels ulls que brillant, ens miraven des de la penombra.
Unes estrambotiques granotes que amb els seus tarannàs d'innocència només feien que incrementar la nostre sensació d'un perill imminent. I així va ser......

Oophaga pumilio (creiem)

Gripau neotropical gegant (Rhinella marina)

(?)

Jo crec, que totes aquelles aparicions, solsament engendraven preguntes... (Si hi ha tantes granotes...algú hi haurà que se les mengi, no?). És en aquest moment en que l'Eva enfundant-se el barret d'antics exploradors encapçalava la imprudent comitiva. No va trigar gaire en adonar-se que en el sinuós camí, les fulles escudaven una senèfa de colors vius que anunciaven una bellesa tòxica.

-Hey!!!! Chicos, aquí hay una serpiente!!! 

A mesura que els nostres ulls s'acostumaven a la tènue llum, una senèfa de colors llampants que mica en mica ens anava hipnotitzant com un suau lliscar de nenúfers damunt l'aigua.

Serp de corall (Micrurus sp.)

Tan verinosa com bella, aquell ofidi es mostrava abstret davant la nostra presencia en aquells, els seus dominis.

Després d'enlluernar-nos amb aquell barbitúric sobrenatural, amb aires de senyoreta aburgesada va desfilar fins a perdre's en mig d'aquella laberíntica fullaraca. 

Aquella experiència ens havia fet dilatar les pupil·les i ara veiem millor en la foscor, així que com qui es distreu        amb un documental del National Geographic les demés bestioles que pretenien disimular amb les seves mimètiques pells apareixien al nostre pas. 

 No sabem de quin insecte es tracte, però...Quines antenes!!!!!!

Leptodactylus pentadacthylus (Rana Toro) 

Taràntula

Formiga Bala (Paraponera clavata) us adjuntem la definició de la wikipedia perquè us feu una idea.

<<Wikipedia: araponera (del griego ponerina, "dolor") es un género de hormigas compuesto por una sola especie, Paraponera clavata, conocida vulgarmente como hormiga isula u hormiga bala en la Amazonía Peruana, como folofa en Panamá, bachaco 24 en Venezuela y como yanabe o conga en Colombia. Su nombre común proviene de potente y poderosa picadura, mayor que la de cualquier otro Hymenoptera, a la que comparan con ser disparados con una bala. En algunas zonas también se la conoce como hormiga 24 horas por las 24 horas de dolor tras una picadura.>>

Amb els ulls cansats i els cors satisfets, la nostre aventura arribava al seu final. El grup irradiava alegria que jo crec que era una manifestació més de la tensió acumulada. Sentiem, un cop més, que la natura ens havia permès conèixer de prop un troçet més de la infinitat de coses que atresora.

I per un moment, quan ens disposàvem a abandonar la selva, varem poder veure que la natura ens tornava el somriure.

Granota mexicana dels arbres (Smilisca baudinii) 

Només calia acabar la jornada, amb lo millor de la primera opció, cerveseta i xerrar amb els amics.

Eva, Dan, Daniela, Roby, Enric

e&e