divendres, 25 de novembre del 2011

Tortuguero i la nostra primera visita


La màgia del viatge reapareix inesperadament amb la nostra visita a Tortuguero, i val a dir que en part gràcies a la nova companyia.
En Marc i la Núria oficialment són els nostres primers amics i contactes catalans el qual hem pogut abraçar.
Desprès de vora tres mesos lluny de casa, ens copsa la realitat de nou en trobar-nos amb la nostra gent, amb una alegria infinita, però amb una sensació molt estranya ja que tens visites en un ambient que no és el teu, però a la vegada una mica ja si. I aquest còctel d'emocions és difícil d'explicar, però és meravellós.
I ja us podeu imaginar la màgia de tot plegat. El resultat van ser 2 dies intensos i purament energètics a un parc molt turístic, però fins ara dels més espectaculars del país: Tortuguero.
Desprès d'un llarg viatge, arribem a l'hostal del poble, i allí intentem planejar la nostra excursió de l'endemà, el qual en principi teníem molt clar que faríem, el que no teníem gaire definit era amb qui el fariem, si amb el de 15 $, 4 hores de ruta però sense guia oficial, o amb el de 15 $ però només 3 hores però si amb guia oficial, o 40 $ amb guia oficial matí i tarda? ...
Per si de cas, els precavuts de l'expedició, o també ho podem traduir a la més cagada del grup, proposa de fer-ho amb guia oficial, ja que si es dona el cas d'algun incident, almenys hi hauria constància de que estem perduts en un canal de tortuguero, o bé a la panxa d'un cocodril, o d'algun jaguar, o ves a saber el que! (ei és una manera de dir-ho, no en feu un gra massa d'aquest comentari eh?¿)
Doncs això que al final a les 5.30 del matí tornàvem a estar ben actius i preparats per començar l'aventura de 3 hores i amb el nostre guia oficial per dins el parc nacional, però amb kayak.. i mira tu si va valer la pena que  possiblement sigui un dels llocs més fascinants que hem vist fins ara.
Transport sostenible, capelines en ma perquè en qualsevol moment ens havia de caure una de bona, companyia immillorable i tocats per la ma de la deessa Gallo Pinto (aquesta història encara no la sabeu, però l'Enric s'ha convertit des de que estem a Costa Rica, ara totalment creient, i amb una fe cega amb aquesta deessa. Desprès d'esmorzar molts dies Gallo Pinto, un plat típic "tico" el qual consisteix d'ingredients totalment innovadors com ara arròs, frijoles i truita, amb un sofregit de ceba i pebrot vermell. Doncs l'energia d'aquests aliments feia que per una raó desconeguda sempre que menjàvem aquest plat, tinguéssim una sort fora de lo normal a la hora de veure ocells i altres animals.. i així va ser com l'Enric es va tornar creient i ara venera a Gallo Pinto o més ven dit, berena Gallo Pinto per veure pajaritos!!)
Doncs res que ens hem desviat de la història.. resumint:
- Monos aranya (una troballa molt important ja que és una espècie complicada de veure a CR)
- Ocells que encara no havíem vist (a continuació les fotos)
- Uns paisatges de caure la boca a terra (paisatges de documental... ni al National Geographic tu!!)

Com pot ser, que una gama infinita de verds, una varietat extrema de vegetació i un encís especial a tot el nostre entorn puguin remoure sentiments d'una vitalitat que no hi ha paraules per explicar? Adjuntem algunes imatges per a que us pugueu fer una idea del que les nostres retines capten en micro moments. És tant especial tot plegat, així que vosaltres mateixos podeu jutjar.

Gràcies per acompanyar-nos i seguir-nos.
Molt amor i alegria, e&e




Mono aranya (Ateles geoffroyi)
Garza Tigre (Tigrisoma mexicanum)
Garza Nocturna o Sabacú (Nyctanassa violacea)
Curassow - (Crax rubra)

Caiman

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Canals de Tortuguero

Inici d'una bona tromba d'aigua

Aventurera - Núria

Aventurer - Marcos

2 comentaris:

  1. trobo a faltar els noms del pajaritus,aquets paisatges son una maravella,i el cucudrulu me mira.(sort que es lluny).assumpta

    ResponElimina
  2. quina emoció saber d'aquests aventureros...Sergi S.

    ResponElimina