dilluns, 24 d’octubre del 2011

KèKöldi la reserva indígena expropiada pel propi govern

KèKöldi, tal i com us varem comentar a l'altre post, és una reserva indígena ubicada a la província de Limon, i a la regió de Talamanca, i els seus integrants són els bribís, el nom del qual també és el del seu llenguatge.
Duaro, és el noi bribí que ens va acompanyar ahir a la nostra visita per part de la reserva i dalt de l'observatori per a poder gaudir de les  migracions més espectaculars que hi ha al continent americà.
Aprofitant l'estada varem poder absorvir informació de primera ma sobre la situació dels indígenes a Costa Rica.
Antigament l'extensió de la reserva era de 6.000 km2, i KèKöldi era l'ùnica que tenia a banda de muntanya, costa, justament la de Cocles, el poble on estem vivint nosaltres en aquest moment.
El Govern tico, els hi va prendre més de 2.000 km2 de regió de costa ja que hi havia inversionistes especuladors interessats en afincar-se a la zona, i literalment els van fer fora de la zona, i amb una ma davant i una altra darrera.
Anys més tard i desprès de lluites pacífiques a favor de la recuperació de les seves terres, el Govern els hi va "regalar" unes muntanyes on allí es podien establir, però el problema és que eren muntanyes on els hi quedava lluny, i a més ja estaven poblades per més inversionistes especuladors blancs ... el problema actual és que aquests no volen conviure amb els indígenes i estan lluitant per fer-los fora, i el Govern a tot això no es fa càrrec de res... com pot ser que els polítics regalin un terreny a els indígenes quan aquestes terres ja estan ocupades i explotades, i desprès no intervinguin per pacificar el tema? ningú fa cas a la població més autòctona i antiga de Costa Rica, el qual estan en una situació crítica, inclús els propis integrants sobretot els més joves estant autodestruint la seva cultura en no voler parlar la seva llengua materna el bribrí al ser aquests discriminats a l'escola, al carrer, i entre ells mateixos.

Quin pecat i quin mal de cor de veure la destrucció d'una ètnia amb aquestes condicions, i veure que ningú no fa res per pal·liar la situació d'una comunitat de 200 persones.

A banda de la història, també varem poder al·lucinar amb un dels pasos de migració més importants dels últims dies, ja que desprès de molts dies de pluges a Nicaragua i desprès al nord de Limón , el tap dels ocells es desencalla justament ahir, així que almenys 20.000 exemplars d'ocells (rapinyaires i orenetes) varen passar pel davant dels nostres nassos.

                Cathartes aura / Pandions haliaetus / Buteo platypterus / Buteo swainsoni / Falco peregrinus


                                       Enric - Duaro - Eva - Bego - (dalt de la torre d'observació)

Amor i salut per a tots, e&e

2 comentaris:

  1. Hola guapos!!!Ja vec que les coses os van fantasticament bé i que aprofiteu cada moment! Em va fer molta gràcia el post de la fruita ja que per Vietnam també em menjàvem!
    Cal dir que és la 3a vegada que intento escriure una coseta al vostre blog, i cada vegada m'ho retorne, espero que amb aquesta tingui més sort!!!Un petó molt gran des la casa gran!!!!A disfrutar!Mireia!!

    ResponElimina
  2. hola güapissims, tinc un dubte el Pandion halieatus es el tercer per la esquerra? o el segon per la dreta?assumpta

    ResponElimina