Els primers dies de la guarderia

Aqui estem, davant de l'ordinador, són les set de la tarda i ja estem prou cansats com per anar a dormir.
No he tingut mai fills però si d'una cosa n'estic segur es que no en tindrè 14!!!!
Diguem que les feines que realitzem al voluntariat són varies, però la que centra tots els nostres esforços i atencions és una legió de micos, en edats primerenques que encara necesiten l'atenció d'una mare.
És un tarannà diari un pèl diferent del que estem acostumats: Hem començat donant biberons als 14 culs den jaumet i a un jove Coatí anomenat Lua. Tot seguit mentre l'Eva netejava les mantes on s'ajoquen els micos i els osos perezosos (com es deu dir en català?), i la gavia dels oposum; jo treia merda de la tanca dels cavalls i netejava de fulles la bassa dels caimans...
I arriba la tarda el qual es destina al passeig dels micos per dins la frondosa selva. Allí estirem la manta, obrim el tuper de la fruita i observem i cuidem dels petits. Avui molts d'ells decideixen pujar amunt, ben amunt i desapareixen ben bé fins l'hora de marxar, en canvi la Frida, la més petita i la Manila, una glotona de muxo cuidao es queden amb nosaltres. Desprès el Pacino i el Gepeto baixen per venir a fer la migdiada. Com a bebés, tots ben junts, un d'ells inclús fent-se la pipa, i algun inclús necessitant el contacte fisic humà.
La pau d'aquell bosc ens contagia a tots, inclús nosaltres farien una migdiada, però amb aquell sotabosc recient tallat, ple de fulles i materia orgànica humida desprès d'un dia de pluja, qui sap el que s'amaga.. nosaltres només hi veiem formigues, mosquits, granotes i alguna que d'altra aranyota, però no estem acostumats en aquest tipus d'entorn així que estem a l'aguait de que no aparegui quelcom rar.
Arriba l'hora de marxar al centre, un monitor i dos voluntaries ens venen a buscar i a donar-nos un cop de ma per agafar tota la colla de monos, i xino-xano anem cap a la seva casa, on allí els hi esperen més bibis, fruita, i fulles tendres, nyam que bo!!
A les 16h, pleguem i marxem amb un somriure d'orella a orella, satisfets de la nostra feina, però anem a pas de tortuga, cansat desprès de 8 hores de no parar.
Ara ja més relaxats, comentant el nostre dia, havent sopat (avui pa amb carabassó, boníssim, us passarem la recepta!) i contemplan la petita porció de selva que tenim al nostre abast, o sigui a la nostra terrassa particuar, i on, des de que varem arribar, que tenim el plaer de gaudir cada nit d'un espectacle preciós, les cuques de llum, el qual col·locades per les copes del arbres s'il·luminen com a llums de nadal.

Bona nit, una abraçada dolça (per cert avui també hem menjat bons postres, 2 tipus de browney, deliciosos. Ja veieu que ens cuidem en tots els sentits).

Adjuntem algunes fotos dels nostres petits (ja són els nostres "petits").

e&e